La Schefflera

Pot viure 12 anys. A més, com que pot créixer de manera recollida i cap a dalt, queda molt bé en un racó del menjador.

La llum

Malgrat que a aquesta espècie li agrada la llum (sempre que no sigui directa), s'adapta a llocs poc il·luminats.

La temperatura

Prefereix els ambients frescos, però suporta bé la sequedat. La seva temperatura ideal es troba entre els 18ºC i els 22ºC, però no ha de baixar mai dels 15ºC.

El reg

Des de la primavera a la tardor, i sobretot a l'estiu, rega-la abundantment però sense arribar a entollar-la (dos cops per setmana); a l'hivern modera els regs (cada 8 dies).

Les cures

Si vols donar-li un aspecte més arrodonit i dens, talla la punta de les branques cada cert temps. I si la base està pelada, poda-la perquè es ramifiqui. Tens dues opcions: tallar només el tronc pelat de davant de la planta, així quan broti cobrirà la part inferior i  no perdràs alçada, o tallar-ho tot a la mateixa altura. Has de tallar per damunt del segon nus.
És convenient polvoritzar les seves fulles regularment, posar-li tutors perquè creixi recta i canviar de test cada any els exemplars joves. Posa-hi adob cada 15 dies durant l'època de desenvolupament (a la primavera i a l'estiu). Es reprodueix per esqueixos de tija.

Palmeres d'interior i d'exterior

Palmeres d'interior

Kentia forsteriana

Kentia forsteriana

Aquesta graciosa palmera va ser descoberta al nord d'Austràlia, a les illes Lord Lowe. És robusta i poc exigent. És una de les palmeres d'interior més resistents.

Areca lutescens

Originària de Madagascar, se l'anomena també "la palmera amb fruits d'or" perquè a les seves fulles s'hi reflecteixen els raig del sol.

El cultiu

Aquestes dues palmeres son originàries de zones tropicals, per tant, necessitaran una quantitat d'humitat ambiental important. Per evitar el contacte de les arrels amb l'aigua, i per augmentar la humitat al voltant de la planta, és necessari col·locar el test en un plat en el qual s'hi haurà dipositat un fons de boletes d'argila o pedra volcànica. Si les puntes de les fulles es ressequen, és aconsellable retallar-les a uns mil·límetres de la planta encara verda.

La temperatura

L'ideal se situa entre els 18ºC i els 22ºC i a l'hivern de 16ºC a 18ºC. És millor, en ambdòs casos, evitar les corrents d'aire fred.

La llum

Necessiten molta llum, però sense sol directe. L'ideal seria situar-la al costat d'una finestra molt gran, amb cortina a les hores de molta llum. La kentia pot suportar una exposició lleugerament ombrejada.

La terra

Areca lutescens

Trasplanta-la quan les arrels necessitin més espai, o sigui, cada 2 o 3 anys a un test més alt que ample. La kentia suporta molt bé el cultiu en un test amb reserva d'aigua.

Plagues i malalties

Les plagues que poden patir són de diferents tipus: aranyes vermelles, cotxinilles, etc. És important combatre-les a l'observar la seva presència. Les malalties són causades principalment per fongs que es combaten amb fungicides.

Palmeres d'exterior

Cyca Revoluta (Cica)

És una planta molt antiga, té més de 300 milions d'anys d'antiguitat. Les seves fulles perennes, rígides i d'un verd brillant, fan d'ella una planta molt elegant. No floreix. Rega-la regularment però evita l'embassament. En zones continentals, planta-la en test, ja que no resisteix bé les gelades, tot i que pot arribar a suportar mínimes de fins a 1ºC, i assolir una alçada d'1,5 m i una amplada de 2 m. Vol sol o semiombra.

Dracaena Indivisa

Vol sol o semiombra i poc reg. És una palmera de fulla perenne sense floració que suporta mínimes de 2ºC i pot assolir una alçada de 5 m i una amplada de 2 m.

Phoenix roebelenii (Palmera nana)

Aquest tipus de palmera és de clima tropical però s'adapta bé als climes càlids com el llevant. Requereix un lloc assolellat, protegida del vent, amb una terra rica i esponjosa i regs abundants a l'estiu i escassos a l'hivern.

Phoenix canariensis

Vol sol i s'ha de protegir del fred. Prové de les Illes Canàries i és de color verd intens. És molt decorativa. En test, pot assolir una alçada d'entre 80 i 100 cm.

El margalló (Chamaerops humilis)

Vol sol directe i poc reg. És una palmera de fulla perenne sense floració que pot suportar fins a -4ºC de mínima i pot assolir els 2,5 m d'alçada i els 4 m d'amplitud màxima.

Els ficus

L'origen

Ficus benjamina

Els ficus són originaris de les regions tropicals i del sud dels tròpics, principalment d'Índia i Malàisia. La família dels ficus comprèn arbres, arbustos i plantes enfiladisses. La majoria dels ficus suporten bé totes les temperatures i condicions.

La temperatura

A l'hivern, a una mínima de 10ºC a 13ºC i a temperatura ambient la resta de l'any.

La llum

Per a la majoria dels ficus llum mitjana. El ficus Pumila prefereix la semifoscor.

El reg i l'adob

Ha de ser moderat. Has de deixar que s'assequin les 2/3 parts superiors de la terra. L'adob ha de ser ric en nitrogen i ferro i s'ha de posar cada tres setmanes. 

Ficus pumila

El manteniment

Has de treure de manera regular la pols de les fulles, amb una esponja, aguantant-les amb una mà. Tira-hi un adob líquid especial per a plantes verdes de març a setembre segons les varietats, cada 15 dies o un cop al mes. Controla regularment la presència de cotxinilles farinoses o negreta. Si fos el cas, neteja les fulles amb aigua i sabó. Evita les corrents d'aire fred.

El trasplantament

S'ha de fer a la primavera, si les arrels omplen el test. Utilitza terra per a plantes d'interior.

Trucs 

Ficus elastica

A finals d'hivern, és normal que un ficus Benjamina perdi una part de les seves fulles. Per donar-li força de nou, és millor podar-lo. Poda'l bastant i trasplanta'l a una terra enriquida perquè estigui ben alimentat. Rega les seves fulles amb aigua tèbia a l'estiu i treu-lo a l'exterior quan plogui.
Perquè el ficus Elastica tregui branques com un arbre, talla-li el brot terminal. Per impedir que el làtex rellisqui, cobreix amb paper absorbent o amb una pasta cicatritzant la ferida produïda pel tall o escampa-hi una mica de carbó de fusta reduït a cendra. 

El peu d'elefant

L'origen i descripció

Procedent de Mèxic, aquesta planta és perfecta per a cultivar-la a l'interior, ja que és molt decorativa i resistent i necessita poques atencions. Deu el seu nom popular a la forma del tronc, molt més ample a la part inferior, que és on emmagatzema les seves reserves d'aigua. Les fulles neixen en plomalls, a la part superior del tronc i el perill més gran per a la seva supervivència ve d'un reg excessiu, que pot fer que la planta es podreixi. El seu nom botànic és Beaucarnea recurvata i a l'exterior pot arribar a assolir grans alçades. A Elx hi ha un exemplar espectacular de més de 300 anys que fa 8 metres d'alt i 3 de diàmetre. A l'interior, en un test, pot arribar a fer 1,5 m d'alçada.

 

El trasplantament

Únicament al començament convé canviar la planta de test, i no a una altra molt més gran, ja que creix millor amb les arrels apretes. Quan ja és una planta madura, n'hi haurà prou amb renovar només uns centímetres de substrat cada 2 anys aproximadament.

La reproducció

La manera més senzilla d'aconseguir una planta nova és tallant algun dels seus fills que surten nous. Només l'has de plantar en un test o posar-lo amb aigua fins que tregui arrels i després posar-lo amb terra. També pots obtenir una planta nova utilitzant un tros de tronc d'una planta antiga. Suca el tronc tallat amb hormones d'arrelament i planta'l en un test amb un bon drenatge. S'ha de tenir molta paciència per veure les seves flors, ja que fins que no arriba a la maduresa, al cap d'uns 10 anys, no floreix.

Els problemes més comuns

La planta té la punta de les fulles seques

Pulveritza aigua, això és senyal que la planta està seca.

El tronc s'enfosqueix per sota

Acostuma a ser perquè la planta té massa aigua. Deixa de regar-la, ja que es podria arribar a podrir.

Les fulles es posen groguenques

Això pot passar perquè la planta no té prou llum. Comprova on està situada i per recuperar-la, atansa-la tant com puguis a una finestra.

La llum

Necessita ambients molt lluminosos, però no llum directa. El lloc perfecte per posar-la és davant d'una finestra.

La temperatura

Li agrada la calor i suporta bé la calefacció, sempre que es pulveritzin les seves fulles. A l'hivern necessita un ambient que no baixi dels 8ºC i que es trobi ben airejat habitualment.

El reg

S'ha de regar quan la terra estigui seca. A l'hivern, entre una i dues vegades al mes. A l'estiu necessita ser regada cada 15 dies aproximadament.

L'adob

Utilitza fertilitzant líquid cada quatre setmanes, des del març fins a l'agost, sobretot durant l'època de creixement. Convé que n'hi posis una mica menys del que indica el fabricant a l'envàs.

 

Els anturis

L'origen

Els anturis van ser descoberts als boscos tropicals 

d'Amèrica del Sud l'any 1870 per un francès anomenat 

Edouard André, donant el seu nom al Anthurium andreanum. Existeixen més de 900 varietats d'anturis al món, de totes les formes i colors. L'Anthurium scherzerianum és una altra varietat més rústica.

La ubicació i la temperatura

Els agrada els llocs càlids i amb llum, sense sol directe, i agraeixen que no els exposis a les corrents d'aire sec (als voltants d'una font de calor). La temperatura ideal se situa entre els 20ºC i els 27ºC. A l'hivern, prefereixen una temperatura superior als 15ºC.

El reg

La terra s'ha de mantenir lleugerament humida. Per augmentar la humitat de l'aire és important vaporitzar regularment les fulles amb aigua no calcària. No deixis aigua estancada al platet a nivell de les arrels.

El trasplantament                                  

Trasplanta'l cada 2 o 3 anys.

Les cures

-A l'estiu afegeix-hi cada 15 dies adob per a plantes amb flor.
-Talla les flors marcides i afavoriràs l'aparició d'altres de noves.
-Protegeix la planta de les corrents d'aire i dels canvis de temperatura.

Més sa i bonic

Després de l'hivern, les plantes necessiten unes atencions perquè estiguin més boniques i sanes. S'han de renovar els nutrients, posar-hi adob, canviar, si fos necessari, de test i terra, i podar les fulles marronoses.
En aquesta època, trasllada l'anturi a un lloc lluminós però on no li toqui el sol directament. Rega'l abundantment i pulveritza'l a uns 15 cm de la fulla a diari. Per gaudir de les seves flors durant tot l'any, n'hi ha prou amb mantenir temperatures constants d'entre 21ºC i 23ºC. A més, la humitat ha de ser elevada, per tant, pots posar el test al damunt de boles d'argila o grava mullada.

La poinsettia (Flor de Pasqua)

Coneguda també com a "Flor de Pasqua",
és la planta típica de Nadal.

L'origen

La Euphorbia pulcherina o flor de Pasqua pertany a la família de les Euphorbies. Aquesta família està
composta per varietats molt diferents com plantes anuals, plantes crasses o arbustos. La poinsettia és originària de les regions muntanyenques d'Amèrica Central i Mèxic. Els europeus conegueren les poinsetties a la primera meitat del segle XIX.

La descripció

La poinsettia és una planta de 30-45 cm d'alçada. Les seves flors groguenques s'obren dins d'una corona de fulles que, a l'època de floració, prenen els colors vermell, blanc o rosa. Aquestes fulles acolorides apareixen des de la tardor fins al final de l'hivern. A Àfrica, i en llocs molt protegits del sud d'Espanya, la poinsettia es pot plantar al jardí i pot arribar a una alçada de 3 a 4 metres.

La ubicació

La poinsettia s'ha de tenir a l'interior, a una temperatura compresa entre els 16 i els 24ºC. Perquè creixi sana i vigorosa, col·loca-la en llocs lluminosos i lluny de les corrents d'aire.

El reg

Durant la floració i el creixement, els regs han de ser regulars i poc abundants. S'han de reduir al final de la floració. Cap a finals d'agost o començaments de setembre, després del trasplantament, pots tornar a regar-la regularment. No t'oblidis de polvoritzar la poinsettia amb aigua a temperatura ambient.

L'adob

Utilitza adob per a plantes d'interior dues vegades al mes, des que comencen a sortir brots fins al final de la floració.

El trasplantament

Després d'haver-la podat, trasplanta-la al final de l'estiu en una terra hortícola.

Les cures

La fragilitat de la poinsettia es deu principalment al reg: un excés o una manca d'aigua provocarà la caiguda de les fulles. Un ambient massa sec pot provocar-li la caiguda de les flors i les fulles es poden tornar groguenques; polvoritza-la amb aigua a temperatura ambient sense calç. Vigila la temperatura, les corrents d'aire i la llum per tal que les fulles no es marceixin.
Després d'haver-la podat i trasplantat a finals d'agost o principis de setembre, l'has de regar i posar-li adob dos cops al mes. Perquè torni a florir per Nadal, se l'ha de privar de llum com a mínim 14 hores al dia. Tapa-la amb una bossa de plàstic negra des del capvespre fins al matí següent, durant 8 setmanes. Després, cultiva-la com sempre.

    

Les plantes enfiladisses

• Una planta enfiladissa, plantada al peu d'una gelosia, necessita que se la guiï per mitjà d'aspres.
• Les pèrgoles fan a l'estiu salons verds, frescos, florits i sovint perfumats. Si tens una pèrgola fixa que t'agradaria cobrir amb una planta, opta per les enfiladisses de fulla perenne, com l'heura, el lligabosc, la buganvi·lia i alguns tipus de gessamí. Només has de tenir en compte que, a l'hivern, impedeixen el pas del sol, per tant, és millor deixar oberts els laterals de la pèrgola perquè entri la llum.
• Abans de la plantació, divideix en zones el mur amb una gelosia que s'hi afixi sòlidament. Posa la planta en una jardinera grossa i inclina-la cap al mur, afixant-la al suport.
• S'ha de vigilar el vigor d'algunes plantes enfiladisses perquè poden provocar danys materials. Hem de mantenir, per exemple, una distància d'un metre entre la part superior de la planta i la vora de la teulada.

Tot seguit, veurem algunes de les plantes enfiladisses més conegudes i més utilitzades als nostres jardins i terrasses.

Buguenvíl·lia (Bougainvillea)

Planta enfiladissa de fulla caduca amb flors simple o dobles i de colors diferents que floreix d'abril a octubre. Vol sol directe i poc reg. Pot suportar temperatures mínimes de fins a -5ºC, tot i que és millor protegir-la del fred, i pot assolir una alçada de 4 m i una amplada de 3 m. Per aconseguir una major floració, espaia els regs.
El millor sistema de reproducció és a través d'un tros de branca (estaca). Has de tallar, al juny, un tros de 10 o 15 cm de l'any anterior amb un o més nusos. Suca la ferida amb hormones i enterra 2/3 parts en una barreja de turbes.

Bignonia (Bignonia Mme Gallen)

Enfiladissa de fulla caduca que floreix del juliol a l'octubre i pot suportar mínimes de -15ºC. Vol sol o semiombra i reg regular. Assoleix una alçada de 5 m i una amplada màxima de 3 m.

 

Potus (Epipremnum aureum)

Planta enfiladissa o penjant, procedent de les zones més càlides del planeta. Creix abundantment amb fulles espectaculars als seus hàbitats naturals, enfilant-se i penjant dels arbres. S'acostuma a qualsevol lloc de l'interior i ho resisteix quasi tot, menys la llum directa del sol, que pot arribar a cremar les fulles.

Dipladènia

Vol sol o semiombra. És una planta enfiladissa perenne a la Mediterrània que floreix d'abril a octubre. És ideal en jardineres o en testos. A ple sol, en comptes d'enfilar-se, quedarà compacta (entre 20-30 cm d'alçada). Protegeix-la del fred.

 

Hedera helix

A ple sol o semiombra, és ideal per a composicions de plantes per penjar. El color de les fulles potenciarà el de les altre flors.

Si vols eliminar l'heura que està adherida a un mur has de fer els següents passos:
1.-Talla els troncs que uneixen el sistema radicular amb la part aèria.
2.-Arrenca la vegetació enganxada al mur amb unes tisores d'ungles i una espàtula amb la vora tallant.
3.-Controla els brots que apareixeran després de tallar-los amb un herbicida de contacte. Vigila a l'arrencar els plançons arrelats a la teulada perquè les arrels de l'heura són molt fortes i penetren profundament. És millor tallar-los amb l'espàtula o amb les tisores que estirar fort.

Thunbergia allata

Anomenada també "flor de lluna", aquesta planta enfiladissa anual floreix de juny a setembre, a sol o semiombra. És ideal per combinar-la amb altres plantes com l'heura.

 

Parthenocissus tricuspidata

També es coneix per "vinya verge", d'un atractiu color vermell a la tardor, s'arrapa fàcilment a qualsevol paret. Vol sol, ombra o semiombra.

 

Glicines (Wisteria sinensis)

Es tracta d'un arbust caducifoli, enfiladís i robust, que pot arribar a viure més de 100 anys. Floreix durant el mes d'abril. Les seves flors penjants són de color malva, blanc o rosa, molt espectaculars. És ideal per cobrir pèrgoles, reixes i murs. Prefereix estar a ple sol i pot arribar al 1,20 m.

 

Clemàtides

Plantes d'exterior enfiladisses molt apreciades pel seu període extens de floració. Són ideals per cobrir pèrgoles, tanques o parets. Planta-les en un lloc on les seves arrels quedin a l'ombra i les branques rebin sol.

 

Lligabosc

Vol sol, ombra o semiombra. Floreix de juny a setembre, de diferents colors: groc, vermell, taronja o blanc. Són perfumats. Per la seva manera de créixer, has de plantar un lligabosc a cada metre. Al peu d'aquests, pots plantar qualsevol tipus de planta petita, depenent del que desitgis: plantes de temporada, margarides o plantes aromàtiques o medicinals.