Els geranis

Característiques

Floreix de març a octubre i és resistent a la sequera i a les calors d'estiu.

La temperatura

És molt habitual on la primavera i l'estiu són calorosos. Situa'ls en llocs lluminosos i amb temperatures càlides o moderades.

El reg

Proporciona'ls-hi regs no molt abundants i, mentre estiguin florits, posa-hi adob totes les setmanes.

Les cures

Es desenvolupen millor en un test estret que en un de gran i s'ha de fer una poda vigorosa a la primavera perquè arrenquin amb més força a l'estiu. Per fer-ho, és necessari treure les fulles seques i les mortes per la seva unió a la tija.

Trucs útils

Geranis plens de flors

Posa'ls a la terra dels testos unes gotetes d'oli d'oliva, no et costarà gens i t'ho agrairan.

Algunes varietats

El gerani heura (Pelargonium peltatum)

Vol sol o semiombra. És una planta de port penjant ideal per a crear cascades de flors penjants als balcons. Floreix des de la primavera fins a la tardor (de març a octubre) i necessita un reg freqüent, especialment a l'estiu perquè floreixi abundantment. Precisa un adobament per setmana.

El gerani d'Egipte antimosquits (Pelargonium graveolens)

És la més estesa de les varietats de geranis d'olor. Pel seu alt contingut en olis essencials, desprèn un lleuger olor a menta. És molt utilitzat en cosmètica i és un excel·lent repel·lent d'insectes, sobretot dels mosquits. Vol sol o semiombra.

El gerani pensament

És una varietat amb fulles d'un agradable aroma de llimona. Necessita sol i reg moderat. Millor a la semiombra.

Les azalees i els rododendres

Trets generals

 

Les azalees són potser les plantes de floració hivernal més refinades que pots tenir dins de casa. Les azalees indica  o Rhododendron simsii provenen de la Xina on se les va recol·lectar per primera vegada el 1708. Són de la família dels rododendres, formada per unes 500 espècies esteses per Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Austràlia. Si les tens dins de casa, necessiten una atmosfera humida i si no les ruixes amb aigua no alcalina un cop al dia, poden perdre les fulles.

Floreixen de manera natural a la primavera però no són massa resistents i no es poden cultivar permanentment en un jardí si hi ha perill de gelades. Tot i això, és recomanable trasplantar-les a l'exterior durant els mesos d'estiu si vols que durin d'un any per l'altre. Són de creixement molt lent.

L'altra varietat que es cultiva a l'interior és l'azalea japonica o Rhododendron obtusum. És bastant espigada, de fulles disperses però amb flors d'una bellesa delicada en suaus colors pastel. És una mica més resistent que l'azalea indica. La seva època és a partir de febrer, que és quan la podem trobar a les botigues de jardineria o vivers. Algunes varietats són prou resistents com per cultivar-les a l'aire lliure  en climes freds. 

A l'hora de comprar-les, tria les que tinguin un contorn uniforme, amb abundants capolls i amb flors a punt d'obrir-se. Assegura't que no se li cauen les fulles.

Tamany

Les plantes que es venen solen mesurar 12-38 cm de diàmetre amb una tija d'uns 7-30 cm. Els exemplars decoratius amb diverses formes, com els que es venen en forma d'arbret, són més grans. 

Desenvolupament

És molt lent, els exemplars més petits que es venen solen tenir un mínim de dos anys.

Època de floració

De manera natural, floreixen a l'abril i maig.

Llum

Posa-les en un lloc ben il·luminat però no a ple sol, millor a l'ombra a l'exterior.

La temperatura

La temperatura ideal a l'hivern és de 13 ºC. Són unes plantes que no suporten ni el fred intens ni la calor excessiva, per tant, hem de tenir-les en una estança fresca, ja que la calor accelera el procés de floració o poden assecar-se i perdre les flors.

Azalea  japonica

El reg 

Quan han florit i cada dos dies, necessiten molta aigua no alcalina, o sigui, sense clor ni calç, ja que aquesta acostuma a ser la causa principal de la seva mort. La planta no s'ha d'assecar mai i ho has d'anar comprovant com a mínim dos cops per setmana. Si s'asseca massa, posa-la en una galleda amb aigua tèbia fins que deixin de sortir bombolles. Són unes plantes que no necessiten drenatge. Són molt sensibles a la manca d'aigua, si no tenen la suficient, no floriran i poden arribar a morir-se. 

L'adob

L'adob ha de ser especial per aquest tipus de plantes, ric en magnesi i ferro. Afegeix-lo en forma líquida a l'aigua quan estan florint i a l'època de creixement estival cada 15 dies. Recorda de no utilitzar aigua alcalina.

La humitat

Polvoritza per sobre un cop al dia amb aigua no alcalina i posa el test en un plat amb pedretes humides.

La neteja

Has de treure sovint les fulles i flors mortes i malmeses. No utilitzis mai abrillantador.

L'atmosfera

Posa-les en un ambient fresc sense corrents d'aire a l'interior. 

La terra

Ha de ser un bon compost amb torba. Si vols preparar tu mateixa la terra, posa a parts iguals torba, humus i sorra gruixuda amb una mica d'adob.

El trasplantament

Quan les haguem de trasplantar, ho farem quan no tinguin flors, cap a finals de primavera (floreixen en aquesta època), i utilitzarem un substrat per a terres àcides. El dia abans convé que les reguem bé, que es xopin. Segueix els passos següents: treu la planta posant-la cap per avall i colpeja el fons perquè deixi anar la terra; centra el cepelló al test, omple de terra i apreta-ho bé amb els dits. Quan la reguis, tingues en compte que al començament les seves arrels noves no absorbiran bé l'aigua.
Com que aquest procés es produeix durant l'època de nutrició, no oblidis que són molt sensibles a l'excés d'adob, per tant, si en poses massa, augmenta el reg per eliminar les sals del substrat. 

Utilitza un test d'argila ja que reté millor l'aigua. 

La poda

Només cal per mantenir la forma de la planta. Arrenca les tiges espigades i els brots verds que surtin entre els capolls. Fes un tall esbiaixat amb les tisores de podar netes i desinfectades per sobre d'una gemma o d'un brot lateral.

La propagació

Es fa per esqueixos apicals de tija tot i que és millor deixar-ho en mans d'experts.

Grau de dificultat

Són difícils de mantenir dins de casa durant molt de temps perquè necessiten molta humitat.

Problemes i remeis

• 

  Fulla afectada d'arna minadora

  Fulles seques que cauen: massa calor i sequedat. Ruixa-la amb aigua no alcalina, rega-la amb regularitat i posa-la en un lloc més fresc.
• No s'obren les flors: la planta està saturada d'aigua o ha estat sotmesa a corrents d'aire després del reg. Deixa que s'assequi en un lloc sense corrents d'aire fins que es recuperi. Després rega-la amb menys freqüència.
• Taques grogues a les fulles amb teranyines per sota: està infectada per l'aranya roja. Millora la humitat i ruixa-la amb un insecticida específic.
• Túnels i marques blanques a les fulles i de vegades es veuen erugues: afectada per l'arna minadora. 
• Fulles noves petites i sense flors: necessita adob.

Les hortènsies

Ubicació

És una planta d'ombra o de semiombra. És típica de zones amb primaveres i, sobretot, amb estius suaus. La pots cultivar a l'interior si la protegeixes de les altes temperatures i dels ambients secs. Situa-la en una estança ben ventilada i, quan floreixi,  rega-la força.

El sòl i l'adob

Necessita sòls àcids i humits, rics en matèria orgànica, tipus terra de cstany. El seu nivell de ph ha d'estar per sota del 7. El terreny ha d'estar humit però sense embassaments, així doncs procura que no hi quedi aigua al platet. Li has de posar un adob especial per a hortènsies o per a plantes de terra àcida, com les azalees.

El reg

Entre la primavera i la tardor, és imprescindible que la reguis quasi a diari, sobretot mentre floreix. Intenta regar-la amb aigua tova, sense calç.

La llum i la temperatura

Li agrada la llum però no l'exposis directament al sol. La temperatura ideal és entre els 15ºC i els 20ºC.

La reproducció

Es reprodueixen per esqueixos, així doncs, aprofita la poda que li facis a la tardor, abans que arribi el fred, per aconseguir més esqueixos i plantes noves.

Usos

Al final de la floració es poden posar en gerros i també les pots assecar per decorar.

Els bulbs de tardor

Quan i on s'han de plantar?

Tulipes

De fet, tot i que s'anomenen "bulbs de tardor" no floreixen fins a la primavera. Se'ls hi diu així perquè es planten a la tardor, des de finals de setembre fins a finals de novembre. Si els pots conservar en un lloc fresc i ben airejat, els pots plantar més tard, fins a finals de desembre.
Si vols obtenir una floració més esglaonada, pots optar per plantar els bulbs en diferents èpoques: finals de setembre, finals de novembre i finals de desembre. Un mes de plaç entre les diferents plantacions es tradueix per un interval de quatre o cinc dies entre les diferents dates de floració.
Sobretot, tingues en compte que no els has de plantar mai si hi ha risc de gelades o en un terra entollat.
Per aconseguir una bellíssima floració, tria una situació assolellada o semiassolellada, més aviat protegida del vent, i amb un sòl ben drenat.
Procura evitar les terres argilenques, pesades i compactes que retenen una humitat estancada. Per millorar un sòl que respongui a aquestes característiques, el pots barrejar amb turba o terra hortícola sobre uns 15-20 cm de profunditat en el qual podràs plantar els bulbs.

A quina profunditat s'han de plantar?

Com a norma general, a unes 2 vegades i mitja el diàmetre del bulb. Per exemple, una tulipa d'uns 1,5 cm de diàmetre s'hauria de plantar a 3,5 cm de profunditat. Es planten en grup i per nombre senar: 13 per als bulbs petits i 5 per als més grans com les tulipes o els narcisos.

Com s'han de cuidar?

És molt senzill, des de la plantació fins a la floració no necessiten massa cures.
-Posa adob durant la plantació i just abans de la floració, amb un adob especial per a bulbs de flor.
-Evita, si és possible, qualsevol herbicida. Els hi pots posar escorça de pi per impedir el creixement de les males herbes.
-Rega'ls regularment: facilitarà l'arrelament, el desenvolupament i allargarà la floració dels bulbs.
-Durant la floració, talla les flors marcides uns centímetres per sota de les seves bases.

Es poden cultivar bulbs com a flors anuals i canviar-los cada any, però també com a plantes vivaces i deixar-los créixer de manera natural any rere any. En aquest cas, és aconsellable que el fullatge, després de la floració, es vagi assecant a poc a poc, perquè el bulb pugui generar les seves reserves per al proper any.

Conserva els bulbs

Quan les flors s'hagin pansit, arrenca els bulbs, sense eliminar-ne les fulles, i col·loca'ls en un plat profund i ple de turba humida. Quan s'assequin les fulles, elimina-les i guarda els bulbs en una cistella, en un lloc fosc i sec fins a les properes plantacions.

Trucs útils

Narcisos

Una alternativa als testos és cultivar-los amb aigua. Per a mantenir-los verticals, es poden lligar o col·locar pedres al fons. Si vols tenir flors boniques el proper any, afegeix unes gotes d'adob líquid a l'aigua.
Perquè les tiges de les tulipes romanguin dretes durant més temps, no omplis massa el gerro d'aigua (dos terços). Renova-la amb freqüència i col·loca el gerro en un lloc fresc durant la nit; les tulipes es tancaran però es tornaran a obrir el dia següent.

Idees i consells

Planta bulbs a l'ombra dels arbres

Els bulbs petits més robustos es multipliquen per si mateixos any rere any. Planta'n una quantitat important (un mínim d'unes 100 unitats). A l'ombra dels arbres caducs, aquests bulbs aprofitaran l'absència de fulles per obrir-se amb els primers rajos de sol.
Tria varietats com el galanthus nivalis (campaneta d'hivern) en terres argilencs i fèrtils, el crocus en sòls més lleugers, els muscaris, o els jacints de bosc, els narcisos, més robustos, geranium  o February gold, les tulipes botàniques amb flors petites una mica capritxoses.
No dubtis en plantar aquests bulbs per sota de les catifes d'heura, vinca o lamium, les seves flors passaran entre elles i formaran un fons de color a les flors dels bulbs.

Planta bulbs en massissos

Tot està permès, o quasi tot: taques de crocus per donar color a l'acabament de l'hivern, amples mates de narcisos, mosaics de jacints i de prímules.
Per aconseguir un efecte que duri més temps, tria espècies més robustes, capaces de quedar-se plantades en un massís diversos anys, com els narcisos amb flors d'orquídia, les tulipes dobles precoces o greigii o els jacints que es distingeixen de lluny.
Planta els bulbs sobre un llit de flors d'hivern com el pensament o les prímules. L'efecte serà molt més espectacular.

Planta bulbs en jardineres i testos

Jacints

Els bulbs asseguren testos molt acolorits si es trien espècies i varietats de tija curta. Tens varietats com els crocus i els galanthus, les scilles, la chionodoxa i la puschkinia, i el muscari. Planta'n 20 o 30, molt apretats, en terrines poc profundes.
D'altres de més comunes com els jacints o els narcisos, t'asseguraran un ambient molt perfumat. D'altra banda, tens una gran varietat de tulipes que pots combinar amb bellis, pensaments o miosotis en els mateixos tons.

Planta bulbs per fer rams

A més del galanthus, la primera flor de l'any i molt preuada per fer rams petits, els narcisos i les tulipes de tamany alt (50-60 cm) són ideals per confeccionar rams. Al jardí, reserva-hi un lloc per cultivar-los i utilitzar-los amb aquesta finalitat.

Algunes varietats en particular

Iris kaempferi

Vol sol o semiombra i reg abundant. És de fulla caduca i floreix de l'abril al juny. Pot suportar mínimes de -15ºC i assoleix els 80-90 cm d'alçada i 1-1,5 m d'amplada.

Iris d'Holanda

Iris d'Holanda

De cultiu senzill, els agrada els llocs assolellats. Reagrupa'ls per colors per obtenir un major efecte en els teus massissos. Aquestes flors riques en colors poden estar en gerros i són molt preuades en les composicions de rams. S'han de plantar a una distància mínima de 10 cm de profunditat, deixant entre ells una distància d'uns 10 cm. Assoleixen una alçada de 50-60 cm i es poden plantar directament al terra, en jardineres o en testos. Poden sembrar-se des de setembre fins al desembre i floreixen fins a l'acabar la primavera.

Les anemones blandes

Aquests bulbs floreixen fàcilment a la primavera. Es poden plantar en grups des de setembre fins a desembre. Guarda'ls en un lloc fresc i sec fins a la plantació. La seva floració és anterior a l'aparició de les fulles. Els has de plantar a una profunditat d'uns 8 cm i a una distància entre ells d'uns 12 cm. Les flors assoleixen una alçada d'uns 10 cm.

Els narcisos

S'han de plantar en una barreja de 2/3 parts de sorra (o amb un substrat especial que venen a les jardineries i en vivers) i una de terra. És ideal per a testos i jardineres. A l'octubre és l'època ideal per plantar-los i deixar-los hivernar fins que floreixin pels volts de Nadal. Vigila de no tapar amb terra la part punxeguda del bulb i rega'l bé. Si els bulbs són dels que en diuen que venen preparats, has d'esperar que creixin. Sinó, posa el test en un lloc fosc i fresc, tapat amb una bossa d'escombraries negra. En unes setmanes torna a regar-los i destapa'l quan els bulbs comencin a florir. Són dels primers a florir i poden romandre a l'interior, malgrat que, en aquest cas, la seva floració durarà menys temps.

Les tulipes

Es tracta d'un dels bulbs més famosos i preuats per les seves meravelloses flors d'una àmplia gamma de colors i també per les seves boniques fulles. Són ideals per a la formacio de grups florals molt decoratius, tant al terra com en jardineres o en altres recipients. Són un símbol de l'arribada del bon temps i són poc exigents pel que fa al cultiu. Aguanten bé els hiverns freds i s'han de plantar a una profunditat d'uns 12 cm, deixant entre ells una distància de 10 cm i poden assolir una alçada de 30-40 cm. Els agrada estar a ple sol i s'han de plantar a començaments de tardor.

Els jacints

Són els únics que s'aclimaten perfectament a l'interior i es poden cultivar tant en terra com en aigua. Els jacints floreixen a ple hivern i les seves flors són admirades per la seva vistositat i el seu perfum.

Els bulbs d'estiu

Les dàlies, les begònies, els lliris, els gladiols, etc. formen massissos impressionants i la majoria es poden utilitzar també per fer uns rams preciosos.

Gladiols

Quan i on s'han de plantar?

Els bulbs que floreixen a l'estiu es planten durant la primavera: de finals de març a finals de juny. Els bulbs prefereixen una exposició assolellada, excepte els ranuncles i les begònies, que els agrada més estar a l'ombra.

Preparar el sòl

Prepara la terra 8 dies abans de plantar; cava profundament, retira totes les herbes i plantes indesitjables, incorpora turba o sorra a la terra i afina la mescla amb un rasclet. Si els vols plantar en testos, neteja correctament els recipients, no dubtis en desinfectar-los amb una mica de lleixiu barrejada amb aigua. No hi incorporis mai fems a la terra durant la plantació, ja que provocaria el desenvolupament de fongs en els bulbs.

A quina profunditat s'han de plantar?

Com a regla general, s'han de plantar a una profunditat de dues vegades i mitja el diàmetre del bulb. Per exemple, un gladiol d'uns 1,5 cm de diàmetre s'hauria de plantar a 3,5 cm de profunditat. Els bulbs es planten en grup i per nombre senar: 13 pels bulbs petits i 5 per als més grans com els gladiols o les dàlies.
Les cal·les són plantes amb arrels que es poden submergir a l'aigua o plantar-les amb terra.

Com s'han de cuidar?

-El reg: necessiten molta aigua perquè arrelin i es desenvolupin bé. Els cal terra fèrtil i esponjosa i que dreni bé. Mantingues-la humida, però sense embassaments.
-L'adob: per a mantenir una floració abundant, afegeix-hi fertilitzant amb un adob especial per a bulbs o per a plantes amb for.
-Tutor: posa un tutor a les plantes bulboses més altes, sobretot a les zones on hi acostuma a fer molt vent.
-Plagues: lluita contra els paràsits amb un insecticida polivalent (sobretot pel que fa als lliris i als gladiols, molt sensibles als atacs de pugó), i vigila les dàlies, que no se les mengin els caragols i els llimacs.
-Conservar els bulbs: arrenca els bulbs quan comencin les primeres gelades, delicadament si els vols conservar. Un cop arrencats, treu-los tota la terra, penja'ls en xarxes en un lloc sec i ben airejat durant 48 hores per eliminar la humitat. Per evitar que es podreixin, és aconsellable espolsar-hi algun tipus de fungicida pel damunt dels bulbs. Col·loca'ls en una capsa o una caixa airejada (per a fruita, per exemple), al damunt de paper de diari. Cobreix-los amb turba i mantingues-los en un lloc fresc, airejat i protegit del fred. Vigila regularment que els bulbs no es vegin atacats per algun fong.
En general, quan la planta es marceix, en zones fredes, és millor arrencar-la i guardar-la, però en llocs secs, es pot tallar arran de terra.

Lliris

Trucs útils

-El calibre: defineix el tamany del bulb segons el nombre de centímetres de la seva circumferència. Per exemple, un gladiol de calibre 10/12 té una circumferència de 10 a 12 cm. Un bulb de calibre 12+ tindrà un mínim de 12 cm. Per tant, com més gran sigui el bulb, més gran i bonica serà la flor.

Idees i consells

La floració té lloc des de finals de primavera fins que comencen les primeres gelades: prop de 6 mesos de floració contínua, amb colors vius i formes sorprenents.

-Les dàlies: de cultiu fàcil i de gran generositat, les dàlies tornen a estar de moda. Les seves flors, de formes diverses, amb un ventall molt ampli de colors, unes dimensions capaces d'integrar-se en qualsevol tipus de massís, són molts els atributs que té aquesta planta. Si talles la primera flor, la planta creixerà la mar de bé. Existeixen diversos milers de varietats, classificades pel seu tamany i per la forma de la seva flor. Les dàlies cactus amb les seves grans flors dobles, amb pètals estrets, excel·lents en massissos i rams. Les dàlies pompons, amb les seves flors dobles de forma molt decorativa i rodona. Les dàlies topmix, amb les seves petites flors, simples, ideals en massissos i testos.
-Les begònies: és un dels bulbs preferits per l'ombra. Necessiten un lloc protegit dels rajos directes del sol i de l'aire. Elimina d'immediat les flors passades. Té una multitud de varietats: begònies per a massissos, ideals per plantar al jardí o en testos, amb una floració contínua durant tot l'estiu; begònies "plorones", amb les seves llargues branques que es corben amb el pes de les seves flors i resulten impressionants en testos o en suspensió.
-El gladiol: molt apreciat per les seves immenses flors, s'utilitza per a florir en massissos o per fer composicions florals, sobretot, en rams.
-Els lliris: ens ofereixen flors d'una bellesa excepcional, ideals en massissos, testos o rams.
-L'agapanthus: posseeix flors de color blau i blanc i la facultat de desenvolupar-ser molt bé en llocs molt assolellats. A més, poden romandre al jardí durant tot l'any, multiplicant-se abundantment. També són ideals per a testos i jardineres.
-La cal·la blanca o lliri d'aigua: la zantedeschia aetiopica vol semiombra i molt de reg. És una vivaç de fulla caduca que floreix d'abril a octubre i que pot suportar fins a -2ºC. Assoleix una alçada d'1 m i una amplada de 40-50 cm.
-La cal·la rosa: faré una menció especial a aquesta preciosa cal·la. La zantedeschia rehmannii floreix de juny-juliol fins a l'octubre. És una mica més delicada que la popular cal·la blanca (z. aetiopica), ja que a l'exterior no suporta les temperatures per sota dels 10ºC, però es pot cultivar en test com a planta d'interior, al sol o a la semiombra. Necessita un bon drenatge.
-Les assutzenes: conegudes també com a lilium, queden magnífiques en massissos i en testos penjants. Si després de la floració es deixen reposar al terra, floriran de nou cada any. Volen sol o semiombra. Floreixen de juny a agost. Poden assolir els 60-80 cm d'alçada i les flors poden arribar a fer 12-14 cm d'amplada.

I per als amants de les plantes rares, hi ha una multitud de varietats de bulbs de floració estival que competeixen les unes amb les altres per la seva bellesa o la seva originalitat: tigridies, tulbaghia, sparaxis, jacint del cap...

Una infinitat de combinacions

Cal·les  

Pots realçar un massís amb dàlies, gladiols o begònies amb colors molt lluminosos, uns lliris li poden donar el toc final, o un emerus hi aportarà originalitat.
A l'ombra o a la semiombra, les begònies aporten solucions per il·luminar els massissos o els testos.
Pel que fa a les composicions, en testos, pots combinar les begònies amb impatiens o lobèlies, les dàlies amb les caputxines. A la terrassa, els lliris, les cal·les i els agapanthus creixeran amb esplendor.

Les plantes aromàtiques

La menta

Nom botànic: Mentha piperita
Família: lamiàcies
Origen: llocs frescos i humits en climes templats
Flors: liles i agrupades en espigues
Alçada: 80 cm

El reg i l'adob

El cultiu d'aquesta herba aromàtica és molt fàcil. L'única precaució a tenir en compte és que, si es planta en una jardinera necessitarà més aigua i nutrients que si estigués al terra del jardí. El reg ha de ser abundant durant l'estiu.
Per aconseguir un bon drenatge, col·loca al fons del test uns trossos de ceràmica o de totxo. Si la menta perd la seva ufanor, s'ha d'incrementar el reg i posar-hi poc adob perquè no perdi el sabor i l'aroma. És recomanable posar-hi adob un cop l'any: a l'hivern, si és orgànic, i a l'estiu, si és mineral.

La temperatura

Ni fred ni calor, però amb bastanta humitat.

La llum

Abundant, exposa-la a la llum del sol 4 o 6 hores al dia com a mínim.

El sòl

Normal, però ha de tenir nutrients minerals.

La poda

És recomanable retallar-la després de la floració per afavorir un nou desenvolupament i que la planta no es torni llenyosa. Al tallar-ne una branca, fes-ho amb unes tisores per damunt d'una gemma perquè continuï creixent.

Les plagues

Les plagues més comunes que pot patir la menta són d'insectes, àcars, caragols i fongs.
En cas de tractar-la amb pesticida, aplica'l com a mínim una o dues setmanes abans d'utilitzar-la a la cuina. Consulta a l'etiqueta del producte els dies que s'ha d'esperar abans de poder consumir-la.

El romaní

Característiques

Resistent i quasi perenne, assoleix 1-2 m d'alçada, o més, i forma un arbust dens i semierecte de fulles estretes de color verd fosc molt aromàtiques. A començaments d'estiu, apareixen flors de color blau cel; si no t'importa prescindir d'elles, pots retallar la planta per formar una bardissa o una tanca vegetal. Pot suportar temperatures de fins a -8ºC. A causa del seu fort aroma, s'ha d'utilitzar amb prudència al cuinar.

Les cures

 Vol sol directe i poc reg. Situa les plantes joves en un lloc sec i assolellat on es puguin deixar perquè assoleixin la seva alçada màxima. Talla les madures fins a la meitat a la tardor per a mantenir una forma bonica. Si les pinces a l'estiu, augmentarà el seu tamany. No necessita una poda regular, però s'ha de controlar l'arbust. Es reprodueix per esqueixos.

L'espígol

Vol sol directe i poc reg. És un arbust de fulla perenne que floreix de l'abril al juliol-agost. Pot suportar temperatures mínimes de -5ºC i pot assolir els 40-60 cm d'alçada i d'amplitud màxima.

El llorer

Característiques

És un arbust de fulla perenne que pot arribar a suportar temperatures mínimes de fins a -10ºC i que floreix al març-abril. Pot assolir una alçada màxima de 4 m i una amplada de 3 m.

Les cures

Vol sol o semiombra i un reg regular.

Trucs

Si el cultives en forma d'arbret i vas podant-lo per donar-li forma, queda molt decoratiu al jardí, al balcó o a la terrassa (en aquestes dues darreres ubicacions, s'hauria de cultivar en test, clar).

La sàlvia nemorosa

Característiques

Pot assolir una alçada d'uns 50 cm. Aquesta planta aromàtica amb flors d'un blau lilós, prefereix estar a ple sol o també a la semiombra. La pots cultivar també en un jardí rocallós i les seves flors es poden assecar. És un tipus de planta tapissant.

Les cures

Sembra les llavors a ple sol a finals de primavera i en un sòl ben drenat. Treu les flors. Retalla les plantes dues o tres vegades durant l'estiu. Es reprodueixen a través d'esqueixos que has d'agafar a començaments de la tardor.

La farigola

Característiques

És un arbust de fulla perenne que pot suportar temperatures mínimes de fins a -8ºC. Floreix de maig fins a juliol. Pot assolir una alçada i una amplitud màxima de 50 cm. És una planta aromàtica molt resistent a la sequera i típica de zones de secà.

Les cures

És una planta molt resistent, així que no necessita massa atencions. Vol sol directe i poc reg.

Les plantes d'interior: prepara-les per a la primavera

 

La primavera també afecta a les plantes. Per aquest motiu, les has de posar a punt per dins i per fora, que augmentin les seves defenses i es puguin enfrontar al canvi d'estació.

Canvi de test

Primer que tot, trasplanta-les a un test més gran amb terra nova o passa-hi el rasclet per airejar-les. Aprofita per retallar una mica la punta de les arrels perquè en creixin de noves.

Una mica d'adob

Posa-hi adob cada 15 dies: les espècies amb flor, amb adob líquid ric en potasi; les de fulla, amb un de ric en nitrogen.

Neteja-les

Neteja les seves fulles, sense tocar les flors, per treure la pols que no les deixa respirar; això, a més, permet comprovar que no pateixen cap malaltia ni estan afectades per cap plaga. Ho pots fer en sec, amb un drap o un pinzell; o pulveritzant-les amb aigua i gel de bany i esbandint-les bé, la qual cosa actua també contra els paràsits.
Si ja han perdut la flor, retalla una mica el fullam i aconseguiràs una altra floració o la creació d'esqueixos.

Si pot ser, millor a l'exterior

Treu a fora les espècies que puguin estar a la intempèrie, o aireja les habitacions durant més estona, evitant les corrents d'aire. No t'oblidis d'allunyar de les finestres les que no suporten l'excés de llum.

Totes juntes

Sempre que puguis, hauries de formar petits o grans grups de plantes tant a l'interior com a la terrassa o al jardí. És fàcil, no necessites més espai i és molt més decoratiu. A més, entre elles creen un microclima allargant considerablement la seva vida.
-Pots utilitzar un recipient i plantar-les directament o bé col·locar tots els testos en un recipient i omplir els forats amb terra.
-Posa les plantes més petites al davant i les més altes, al darrera.
-Barreja plantes de diferents colors i tipus de fulles.
-Les de flors o amb colors molt atractius col·loca-les al centre o al davant.
-Utilitza plantes que necessitin la mateixa quantitat d'aigua.