Pàgines

divendres, 29 de juny del 2012

Les azalees i els rododendres




Trets generals

 
Les azalees són potser les plantes de floració hivernal més refinades que pots tenir dins de casa. Les azalees indica  o Rhododendron simsii provenen de la Xina on se les va recol·lectar per primera vegada el 1708. Són de la família dels rododendres, formada per unes 500 espècies esteses per Europa, Àsia, Amèrica del Nord i Austràlia. Si les tens dins de casa, necessiten una atmosfera humida i si no les ruixes amb aigua no alcalina un cop al dia, poden perdre les fulles.
Floreixen de manera natural a la primavera però no són massa resistents i no es poden cultivar permanentment en un jardí si hi ha perill de gelades. Tot i això, és recomanable trasplantar-les a l'exterior durant els mesos d'estiu si vols que durin d'un any per l'altre. Són de creixement molt lent.
L'altra varietat que es cultiva a l'interior és l'azalea japonica o Rhododendron obtusum. És bastant espigada, de fulles disperses però amb flors d'una bellesa delicada en suaus colors pastel. És una mica més resistent que l'azalea indica. La seva època és a partir de febrer, que és quan la podem trobar a les botigues de jardineria o vivers. Algunes varietats són prou resistents com per cultivar-les a l'aire lliure  en climes freds. 
A l'hora de comprar-les, tria les que tinguin un contorn uniforme, amb abundants capolls i amb flors a punt d'obrir-se. Assegura't que no se li cauen les fulles.


Tamany


Les plantes que es venen solen mesurar 12-38 cm de diàmetre amb una tija d'uns 7-30 cm. Els exemplars decoratius amb diverses formes, com els que es venen en forma d'arbret, són més grans. 


Desenvolupament


És molt lent, els exemplars més petits que es venen solen tenir un mínim de dos anys.


Època de floració


De manera natural, floreixen a l'abril i maig.


Llum


Posa-les en un lloc ben il·luminat però no a ple sol, millor a l'ombra a l'exterior.


La temperatura


La temperatura ideal a l'hivern és de 13 ºC. Són unes plantes que no suporten ni el fred intens ni la calor excessiva, per tant, hem de tenir-les en una estança fresca, ja que la calor accelera el procés de floració o poden assecar-se i perdre les flors.


Azalea  japonica

El reg 


Quan han florit i cada dos dies, necessiten molta aigua no alcalina, o sigui, sense clor ni calç, ja que aquesta acostuma a ser la causa principal de la seva mort. La planta no s'ha d'assecar mai i ho has d'anar comprovant com a mínim dos cops per setmana. Si s'asseca massa, posa-la en una galleda amb aigua tèbia fins que deixin de sortir bombolles. Són unes plantes que no necessiten drenatge. Són molt sensibles a la manca d'aigua, si no tenen la suficient, no floriran i poden arribar a morir-se. 


L'adob


L'adob ha de ser especial per aquest tipus de plantes, ric en magnesi i ferro. Afegeix-lo en forma líquida a l'aigua quan estan florint i a l'època de creixement estival cada 15 dies. Recorda de no utilitzar aigua alcalina.


La humitat


Polvoritza per sobre un cop al dia amb aigua no alcalina i posa el test en un plat amb pedretes humides.


La neteja


Has de treure sovint les fulles i flors mortes i malmeses. No utilitzis mai abrillantador.


L'atmosfera


Posa-les en un ambient fresc sense corrents d'aire a l'interior. 


La terra


Ha de ser un bon compost amb torba. Si vols preparar tu mateixa la terra, posa a parts iguals torba, humus i sorra gruixuda amb una mica d'adob.


El trasplantament


Quan les haguem de trasplantar, ho farem quan no tinguin flors, cap a finals de primavera (floreixen en aquesta època), i utilitzarem un substrat per a terres àcides. El dia abans convé que les reguem bé, que es xopin. Segueix els passos següents: treu la planta posant-la cap per avall i colpeja el fons perquè deixi anar la terra; centra el cepelló al test, omple de terra i apreta-ho bé amb els dits. Quan la reguis, tingues en compte que al començament les seves arrels noves no absorbiran bé l'aigua.
Com que aquest procés es produeix durant l'època de nutrició, no oblidis que són molt sensibles a l'excés d'adob, per tant, si en poses massa, augmenta el reg per eliminar les sals del substrat. 
Utilitza un test d'argila ja que reté millor l'aigua. 



La poda


Només cal per mantenir la forma de la planta. Arrenca les tiges espigades i els brots verds que surtin entre els capolls. Fes un tall esbiaixat amb les tisores de podar netes i desinfectades per sobre d'una gemma o d'un brot lateral.


La propagació


Es fa per esqueixos apicals de tija tot i que és millor deixar-ho en mans d'experts.


Grau de dificultat


Són difícils de mantenir dins de casa durant molt de temps perquè necessiten molta humitat.


Problemes i remeis


  • Fulla afectada d'arna minadora
    Fulles seques que cauen: massa calor i sequedat. Ruixa-la amb aigua no alcalina, rega-la amb regularitat i posa-la en un lloc més fresc.
  • No s'obren les flors: la planta està saturada d'aigua o ha estat sotmesa a corrents d'aire després del reg. Deixa que s'assequi en un lloc sense corrents d'aire fins que es recuperi. Després rega-la amb menys freqüència.
  • Taques grogues a les fulles amb teranyines per sota: està infectada per l'aranya roja. Millora la humitat i ruixa-la amb un insecticida específic.
  • Túnels i marques blanques a les fulles i de vegades es veuen erugues: afectada per l'arna minadora. 
  • Fulles noves petites i sense flors: necessita adob.


Les hortènsies



Ubicació


És una planta d'ombra o de semiombra. És típica de zones amb primaveres i, sobretot, amb estius suaus. La pots cultivar a l'interior si la protegeixes de les altes temperatures i dels ambients secs. Situa-la en una estança ben ventilada i, quan floreixi,  rega-la força.

El sòl i l'adob


Necessita sòls àcids i humits, rics en matèria orgànica, tipus terra de cstany. El seu nivell de ph ha d'estar per sota del 7. El terreny ha d'estar humit però sense embassaments, així doncs procura que no hi quedi aigua al platet. Li has de posar un adob especial per a hortènsies o per a plantes de terra àcida, com les azalees.

El reg


Entre la primavera i la tardor, és imprescindible que la reguis quasi a diari, sobretot mentre floreix. Intenta regar-la amb aigua tova, sense calç.

La llum i la temperatura


Li agrada la llum però no l'exposis directament al sol. La temperatura ideal és entre els 15ºC i els 20ºC.

La reproducció


Es reprodueixen per esqueixos, així doncs, aprofita la poda que li facis a la tardor, abans que arribi el fred, per aconseguir més esqueixos i plantes noves.

Usos


Al final de la floració es poden posar en gerros i també les pots assecar per decorar.

Els bulbs de tardor


Quan i on s'han de plantar?


Tulipes
De fet, tot i que s'anomenen "bulbs de tardor" no floreixen fins a la primavera. Se'ls hi diu així perquè es planten a la tardor, des de finals de setembre fins a finals de novembre. Si els pots conservar en un lloc fresc i ben airejat, els pots plantar més tard, fins a finals de desembre.
Si vols obtenir una floració més esglaonada, pots optar per plantar els bulbs en diferents èpoques: finals de setembre, finals de novembre i finals de desembre. Un mes de plaç entre les diferents plantacions es tradueix per un interval de quatre o cinc dies entre les diferents dates de floració.
Sobretot, tingues en compte que no els has de plantar mai si hi ha risc de gelades o en un terra entollat.
Per aconseguir una bellíssima floració, tria una situació assolellada o semiassolellada, més aviat protegida del vent, i amb un sòl ben drenat.
Procura evitar les terres argilenques, pesades i compactes que retenen una humitat estancada. Per millorar un sòl que respongui a aquestes característiques, el pots barrejar amb turba o terra hortícola sobre uns 15-20 cm de profunditat en el qual podràs plantar els bulbs.

A quina profunditat s'han de plantar?


Com a norma general, a unes 2 vegades i mitja el diàmetre del bulb. Per exemple, una tulipa d'uns 1,5 cm de diàmetre s'hauria de plantar a 3,5 cm de profunditat. Es planten en grup i per nombre senar: 13 per als bulbs petits i 5 per als més grans com les tulipes o els narcisos.

Com s'han de cuidar?


És molt senzill, des de la plantació fins a la floració no necessiten massa cures.
-Posa adob durant la plantació i just abans de la floració, amb un adob especial per a bulbs de flor.
-Evita, si és possible, qualsevol herbicida. Els hi pots posar escorça de pi per impedir el creixement de les males herbes.
-Rega'ls regularment: facilitarà l'arrelament, el desenvolupament i allargarà la floració dels bulbs.
-Durant la floració, talla les flors marcides uns centímetres per sota de les seves bases.

Es poden cultivar bulbs com a flors anuals i canviar-los cada any, però també com a plantes vivaces i deixar-los créixer de manera natural any rere any. En aquest cas, és aconsellable que el fullatge, després de la floració, es vagi assecant a poc a poc, perquè el bulb pugui generar les seves reserves per al proper any.

Conserva els bulbs


Quan les flors s'hagin pansit, arrenca els bulbs, sense eliminar-ne les fulles, i col·loca'ls en un plat profund i ple de turba humida. Quan s'assequin les fulles, elimina-les i guarda els bulbs en una cistella, en un lloc fosc i sec fins a les properes plantacions.

Trucs útils


Narcisos
Una alternativa als testos és cultivar-los amb aigua. Per a mantenir-los verticals, es poden lligar o col·locar pedres al fons. Si vols tenir flors boniques el proper any, afegeix unes gotes d'adob líquid a l'aigua.
Perquè les tiges de les tulipes romanguin dretes durant més temps, no omplis massa el gerro d'aigua (dos terços). Renova-la amb freqüència i col·loca el gerro en un lloc fresc durant la nit; les tulipes es tancaran però es tornaran a obrir el dia següent.

Idees i consells


Planta bulbs a l'ombra dels arbres

Els bulbs petits més robustos es multipliquen per si mateixos any rere any. Planta'n una quantitat important (un mínim d'unes 100 unitats). A l'ombra dels arbres caducs, aquests bulbs aprofitaran l'absència de fulles per obrir-se amb els primers rajos de sol.
Tria varietats com el galanthus nivalis (campaneta d'hivern) en terres argilencs i fèrtils, el crocus en sòls més lleugers, els muscaris, o els jacints de bosc, els narcisos, més robustos, geranium  o February gold, les tulipes botàniques amb flors petites una mica capritxoses.
No dubtis en plantar aquests bulbs per sota de les catifes d'heura, vinca o lamium, les seves flors passaran entre elles i formaran un fons de color a les flors dels bulbs.

Planta bulbs en massissos

Tot està permès, o quasi tot: taques de crocus per donar color a l'acabament de l'hivern, amples mates de narcisos, mosaics de jacints i de prímules.
Per aconseguir un efecte que duri més temps, tria espècies més robustes, capaces de quedar-se plantades en un massís diversos anys, com els narcisos amb flors d'orquídia, les tulipes dobles precoces o greigii o els jacints que es distingeixen de lluny.
Planta els bulbs sobre un llit de flors d'hivern com el pensament o les prímules. L'efecte serà molt més espectacular.

Planta bulbs en jardineres i testos
Jacints

Els bulbs asseguren testos molt acolorits si es trien espècies i varietats de tija curta. Tens varietats com els crocus i els galanthus, les scilles, la chionodoxa i la puschkinia, i el muscari. Planta'n 20 o 30, molt apretats, en terrines poc profundes.
D'altres de més comunes com els jacints o els narcisos, t'asseguraran un ambient molt perfumat. D'altra banda, tens una gran varietat de tulipes que pots combinar amb bellis, pensaments o miosotis en els mateixos tons.

Planta bulbs per fer rams

A més del galanthus, la primera flor de l'any i molt preuada per fer rams petits, els narcisos i les tulipes de tamany alt (50-60 cm) són ideals per confeccionar rams. Al jardí, reserva-hi un lloc per cultivar-los i utilitzar-los amb aquesta finalitat.

Algunes varietats en particular


Iris kaempferi

Vol sol o semiombra i reg abundant. És de fulla caduca i floreix de l'abril al juny. Pot suportar mínimes de -15ºC i assoleix els 80-90 cm d'alçada i 1-1,5 m d'amplada.

Iris d'Holanda

Iris d'Holanda
De cultiu senzill, els agrada els llocs assolellats. Reagrupa'ls per colors per obtenir un major efecte en els teus massissos. Aquestes flors riques en colors poden estar en gerros i són molt preuades en les composicions de rams. S'han de plantar a una distància mínima de 10 cm de profunditat, deixant entre ells una distància d'uns 10 cm. Assoleixen una alçada de 50-60 cm i es poden plantar directament al terra, en jardineres o en testos. Poden sembrar-se des de setembre fins al desembre i floreixen fins a l'acabar la primavera.

Les anemones blandes

Aquests bulbs floreixen fàcilment a la primavera. Es poden plantar en grups des de setembre fins a desembre. Guarda'ls en un lloc fresc i sec fins a la plantació. La seva floració és anterior a l'aparició de les fulles. Els has de plantar a una profunditat d'uns 8 cm i a una distància entre ells d'uns 12 cm. Les flors assoleixen una alçada d'uns 10 cm.

Els narcisos

S'han de plantar en una barreja de 2/3 parts de sorra (o amb un substrat especial que venen a les jardineries i en vivers) i una de terra. És ideal per a testos i jardineres. A l'octubre és l'època ideal per plantar-los i deixar-los hivernar fins que floreixin pels volts de Nadal. Vigila de no tapar amb terra la part punxeguda del bulb i rega'l bé. Si els bulbs són dels que en diuen que venen preparats, has d'esperar que creixin. Sinó, posa el test en un lloc fosc i fresc, tapat amb una bossa d'escombraries negra. En unes setmanes torna a regar-los i destapa'l quan els bulbs comencin a florir. Són dels primers a florir i poden romandre a l'interior, malgrat que, en aquest cas, la seva floració durarà menys temps.

Les tulipes

Es tracta d'un dels bulbs més famosos i preuats per les seves meravelloses flors d'una àmplia gamma de colors i també per les seves boniques fulles. Són ideals per a la formacio de grups florals molt decoratius, tant al terra com en jardineres o en altres recipients. Són un símbol de l'arribada del bon temps i són poc exigents pel que fa al cultiu. Aguanten bé els hiverns freds i s'han de plantar a una profunditat d'uns 12 cm, deixant entre ells una distància de 10 cm i poden assolir una alçada de 30-40 cm. Els agrada estar a ple sol i s'han de plantar a començaments de tardor.

Els jacints

Són els únics que s'aclimaten perfectament a l'interior i es poden cultivar tant en terra com en aigua. Els jacints floreixen a ple hivern i les seves flors són admirades per la seva vistositat i el seu perfum.

dijous, 28 de juny del 2012

Els bulbs d'estiu



Les dàlies, les begònies, els lliris, els gladiols, etc. formen massissos impressionants i la majoria es poden utilitzar també per fer uns rams preciosos.

Gladiols

Quan i on s'han de plantar?


Els bulbs que floreixen a l'estiu es planten durant la primavera: de finals de març a finals de juny. Els bulbs prefereixen una exposició assolellada, excepte els ranuncles i les begònies, que els agrada més estar a l'ombra.

Preparar el sòl


Prepara la terra 8 dies abans de plantar; cava profundament, retira totes les herbes i plantes indesitjables, incorpora turba o sorra a la terra i afina la mescla amb un rasclet. Si els vols plantar en testos, neteja correctament els recipients, no dubtis en desinfectar-los amb una mica de lleixiu barrejada amb aigua. No hi incorporis mai fems a la terra durant la plantació, ja que provocaria el desenvolupament de fongs en els bulbs.

A quina profunditat s'han de plantar?


Com a regla general, s'han de plantar a una profunditat de dues vegades i mitja el diàmetre del bulb. Per exemple, un gladiol d'uns 1,5 cm de diàmetre s'hauria de plantar a 3,5 cm de profunditat. Els bulbs es planten en grup i per nombre senar: 13 pels bulbs petits i 5 per als més grans com els gladiols o les dàlies.
Les cal·les són plantes amb arrels que es poden submergir a l'aigua o plantar-les amb terra.

Com s'han de cuidar?


-El reg: necessiten molta aigua perquè arrelin i es desenvolupin bé. Els cal terra fèrtil i esponjosa i que dreni bé. Mantingues-la humida, però sense embassaments.
-L'adob: per a mantenir una floració abundant, afegeix-hi fertilitzant amb un adob especial per a bulbs o per a plantes amb for.
-Tutor: posa un tutor a les plantes bulboses més altes, sobretot a les zones on hi acostuma a fer molt vent.
-Plagues: lluita contra els paràsits amb un insecticida polivalent (sobretot pel que fa als lliris i als gladiols, molt sensibles als atacs de pugó), i vigila les dàlies, que no se les mengin els caragols i els llimacs.
-Conservar els bulbs: arrenca els bulbs quan comencin les primeres gelades, delicadament si els vols conservar. Un cop arrencats, treu-los tota la terra, penja'ls en xarxes en un lloc sec i ben airejat durant 48 hores per eliminar la humitat. Per evitar que es podreixin, és aconsellable espolsar-hi algun tipus de fungicida pel damunt dels bulbs. Col·loca'ls en una capsa o una caixa airejada (per a fruita, per exemple), al damunt de paper de diari. Cobreix-los amb turba i mantingues-los en un lloc fresc, airejat i protegit del fred. Vigila regularment que els bulbs no es vegin atacats per algun fong.
En general, quan la planta es marceix, en zones fredes, és millor arrencar-la i guardar-la, però en llocs secs, es pot tallar arran de terra.

Lliris
Trucs útils


-El calibre: defineix el tamany del bulb segons el nombre de centímetres de la seva circumferència. Per exemple, un gladiol de calibre 10/12 té una circumferència de 10 a 12 cm. Un bulb de calibre 12+ tindrà un mínim de 12 cm. Per tant, com més gran sigui el bulb, més gran i bonica serà la flor.

Idees i consells


La floració té lloc des de finals de primavera fins que comencen les primeres gelades: prop de 6 mesos de floració contínua, amb colors vius i formes sorprenents.

-Les dàlies: de cultiu fàcil i de gran generositat, les dàlies tornen a estar de moda. Les seves flors, de formes diverses, amb un ventall molt ampli de colors, unes dimensions capaces d'integrar-se en qualsevol tipus de massís, són molts els atributs que té aquesta planta. Si talles la primera flor, la planta creixerà la mar de bé. Existeixen diversos milers de varietats, classificades pel seu tamany i per la forma de la seva flor. Les dàlies cactus amb les seves grans flors dobles, amb pètals estrets, excel·lents en massissos i rams. Les dàlies pompons, amb les seves flors dobles de forma molt decorativa i rodona. Les dàlies topmix, amb les seves petites flors, simples, ideals en massissos i testos.
-Les begònies: és un dels bulbs preferits per l'ombra. Necessiten un lloc protegit dels rajos directes del sol i de l'aire. Elimina d'immediat les flors passades. Té una multitud de varietats: begònies per a massissos, ideals per plantar al jardí o en testos, amb una floració contínua durant tot l'estiu; begònies "plorones", amb les seves llargues branques que es corben amb el pes de les seves flors i resulten impressionants en testos o en suspensió.
-El gladiol: molt apreciat per les seves immenses flors, s'utilitza per a florir en massissos o per fer composicions florals, sobretot, en rams.
-Els lliris: ens ofereixen flors d'una bellesa excepcional, ideals en massissos, testos o rams.
-L'agapanthus: posseeix flors de color blau i blanc i la facultat de desenvolupar-ser molt bé en llocs molt assolellats. A més, poden romandre al jardí durant tot l'any, multiplicant-se abundantment. També són ideals per a testos i jardineres.
-La cal·la blanca o lliri d'aigua: la zantedeschia aetiopica vol semiombra i molt de reg. És una vivaç de fulla caduca que floreix d'abril a octubre i que pot suportar fins a -2ºC. Assoleix una alçada d'1 m i una amplada de 40-50 cm.
-La cal·la rosa: faré una menció especial a aquesta preciosa cal·la. La zantedeschia rehmannii floreix de juny-juliol fins a l'octubre. És una mica més delicada que la popular cal·la blanca (z. aetiopica), ja que a l'exterior no suporta les temperatures per sota dels 10ºC, però es pot cultivar en test com a planta d'interior, al sol o a la semiombra. Necessita un bon drenatge.
-Les assutzenes: conegudes també com a lilium, queden magnífiques en massissos i en testos penjants. Si després de la floració es deixen reposar al terra, floriran de nou cada any. Volen sol o semiombra. Floreixen de juny a agost. Poden assolir els 60-80 cm d'alçada i les flors poden arribar a fer 12-14 cm d'amplada.

I per als amants de les plantes rares, hi ha una multitud de varietats de bulbs de floració estival que competeixen les unes amb les altres per la seva bellesa o la seva originalitat: tigridies, tulbaghia, sparaxis, jacint del cap...

Una infinitat de combinacions

Cal·les  

Pots realçar un massís amb dàlies, gladiols o begònies amb colors molt lluminosos, uns lliris li poden donar el toc final, o un emerus hi aportarà originalitat.
A l'ombra o a la semiombra, les begònies aporten solucions per il·luminar els massissos o els testos.
Pel que fa a les composicions, en testos, pots combinar les begònies amb impatiens o lobèlies, les dàlies amb les caputxines. A la terrassa, els lliris, les cal·les i els agapanthus creixeran amb esplendor.

dimarts, 26 de juny del 2012

Les plantes aromàtiques



La menta


Nom botànic: Mentha piperita
Família: lamiàcies
Origen
: llocs frescos i humits en climes templats
Flors: liles i agrupades en espigues
Alçada: 80 cm

El reg i l'adob


El cultiu d'aquesta herba aromàtica és molt fàcil. L'única precaució a tenir en compte és que, si es planta en una jardinera necessitarà més aigua i nutrients que si estigués al terra del jardí. El reg ha de ser abundant durant l'estiu.
Per aconseguir un bon drenatge, col·loca al fons del test uns trossos de ceràmica o de totxo. Si la menta perd la seva ufanor, s'ha d'incrementar el reg i posar-hi poc adob perquè no perdi el sabor i l'aroma. És recomanable posar-hi adob un cop l'any: a l'hivern, si és orgànic, i a l'estiu, si és mineral.

La temperatura


Ni fred ni calor, però amb bastanta humitat.

La llum


Abundant, exposa-la a la llum del sol 4 o 6 hores al dia com a mínim.

El sòl


Normal, però ha de tenir nutrients minerals.

La poda


És recomanable retallar-la després de la floració per afavorir un nou desenvolupament i que la planta no es torni llenyosa. Al tallar-ne una branca, fes-ho amb unes tisores per damunt d'una gemma perquè continuï creixent.

Les plagues


Les plagues més comunes que pot patir la menta són d'insectes, àcars, caragols i fongs.
En cas de tractar-la amb pesticida, aplica'l com a mínim una o dues setmanes abans d'utilitzar-la a la cuina. Consulta a l'etiqueta del producte els dies que s'ha d'esperar abans de poder consumir-la.

El romaní


Característiques


Resistent i quasi perenne, assoleix 1-2 m d'alçada, o més, i forma un arbust dens i semierecte de fulles estretes de color verd fosc molt aromàtiques. A començaments d'estiu, apareixen flors de color blau cel; si no t'importa prescindir d'elles, pots retallar la planta per formar una bardissa o una tanca vegetal. Pot suportar temperatures de fins a -8ºC. A causa del seu fort aroma, s'ha d'utilitzar amb prudència al cuinar.

Les cures


 Vol sol directe i poc reg. Situa les plantes joves en un lloc sec i assolellat on es puguin deixar perquè assoleixin la seva alçada màxima. Talla les madures fins a la meitat a la tardor per a mantenir una forma bonica. Si les pinces a l'estiu, augmentarà el seu tamany. No necessita una poda regular, però s'ha de controlar l'arbust. Es reprodueix per esqueixos.

L'espígol


Vol sol directe i poc reg. És un arbust de fulla perenne que floreix de l'abril al juliol-agost. Pot suportar temperatures mínimes de -5ºC i pot assolir els 40-60 cm d'alçada i d'amplitud màxima.


El llorer


Característiques


És un arbust de fulla perenne que pot arribar a suportar temperatures mínimes de fins a -10ºC i que floreix al març-abril. Pot assolir una alçada màxima de 4 m i una amplada de 3 m.

Les cures


Vol sol o semiombra i un reg regular.

Trucs


Si el cultives en forma d'arbret i vas podant-lo per donar-li forma, queda molt decoratiu al jardí, al balcó o a la terrassa (en aquestes dues darreres ubicacions, s'hauria de cultivar en test, clar).

La sàlvia nemorosa


Característiques


Pot assolir una alçada d'uns 50 cm. Aquesta planta aromàtica amb flors d'un blau lilós, prefereix estar a ple sol o també a la semiombra. La pots cultivar també en un jardí rocallós i les seves flors es poden assecar. És un tipus de planta tapissant.

Les cures


Sembra les llavors a ple sol a finals de primavera i en un sòl ben drenat. Treu les flors. Retalla les plantes dues o tres vegades durant l'estiu. Es reprodueixen a través d'esqueixos que has d'agafar a començaments de la tardor.

La farigola


Característiques


És un arbust de fulla perenne que pot suportar temperatures mínimes de fins a -8ºC. Floreix de maig fins a juliol. Pot assolir una alçada i una amplitud màxima de 50 cm. És una planta aromàtica molt resistent a la sequera i típica de zones de secà.

Les cures


És una planta molt resistent, així que no necessita massa atencions. Vol sol directe i poc reg.

dissabte, 23 de juny del 2012

Les plantes d'interior: prepara-les per a la primavera



 

La primavera també afecta a les plantes. Per aquest motiu, les has de posar a punt per dins i per fora, que augmentin les seves defenses i es puguin enfrontar al canvi d'estació.

Canvi de test


Primer que tot, trasplanta-les a un test més gran amb terra nova o passa-hi el rasclet per airejar-les. Aprofita per retallar una mica la punta de les arrels perquè en creixin de noves.

Una mica d'adob


Posa-hi adob cada 15 dies: les espècies amb flor, amb adob líquid ric en potasi; les de fulla, amb un de ric en nitrogen.

Neteja-les


Neteja les seves fulles, sense tocar les flors, per treure la pols que no les deixa respirar; això, a més, permet comprovar que no pateixen cap malaltia ni estan afectades per cap plaga. Ho pots fer en sec, amb un drap o un pinzell; o pulveritzant-les amb aigua i gel de bany i esbandint-les bé, la qual cosa actua també contra els paràsits.
Si ja han perdut la flor, retalla una mica el fullam i aconseguiràs una altra floració o la creació d'esqueixos.

Si pot ser, millor a l'exterior


Treu a fora les espècies que puguin estar a la intempèrie, o aireja les habitacions durant més estona, evitant les corrents d'aire. No t'oblidis d'allunyar de les finestres les que no suporten l'excés de llum.

Totes juntes


Sempre que puguis, hauries de formar petits o grans grups de plantes tant a l'interior com a la terrassa o al jardí. És fàcil, no necessites més espai i és molt més decoratiu. A més, entre elles creen un microclima allargant considerablement la seva vida.
-Pots utilitzar un recipient i plantar-les directament o bé col·locar tots els testos en un recipient i omplir els forats amb terra.
-Posa les plantes més petites al davant i les més altes, al darrera.
-Barreja plantes de diferents colors i tipus de fulles.
-Les de flors o amb colors molt atractius col·loca-les al centre o al davant.
-Utilitza plantes que necessitin la mateixa quantitat d'aigua.

Les orquídies





L'origen


Deixant de banda el seu aspecte delicat, l'orquídia pot presumir de ser una de les plantes que s'adapten millor a l'interior. Procedent de les zones tropicals, per a sobreviure ha de tenir una temperatura d'entre 12ºC i 30ºC.

La llum


S'ha de situar en llocs lluminosos, mai exposada al sol directament, i evitar les corrents d'aire.

La humitat i el reg


Necessita un grau d'humitat alt, per tant, el més adequat és polvoritzar-la diàriament. El sòl ha d'estar sempre fresc i humit. A la primavera i a l'estiu s'han de regar dues vegades per setmana amb aigua tèbia i tova. Han de tenir sempre un dit d'aigua a la base del recipient o del gerro.

Les seves arrels


Les arrels de les orquídies han d'estar en recipients transparents o de vidre perquè puguin realitzar la fotosíntesi. Les seves arrels són aèries perquè, en el seu lloc d'origen, puguin enfilar-se pels arbres a la recerca de la llum solar. La majoria de les arrels aèries (les que no estan al recipient) han d'estar en perfecte estat, no pas marcides. El to verd de les arrels assenyala que estan fent la fotosíntesi. Al moment de comprar-les, hem de tenir en compte que els capolls han d'estar tancats.

El sòl i l'adob


Necessiten un substrat porós, a base d'escorça de pi i terlita, o un substrat especial per a orquídies. Hem de posar-hi un adob especial per a orquídies cada 15 dies.

El trasplantament


Si volem trasplantar-les, hem d'anar amb molt de compte de no desfer la mota (el cepelló).

Orquídia del pobre


L'origen


El seu nom botànic és Schizanthus wisetonensis i pertany a la família de les solanàcies. Aquesta varietat rep el nom d'orquídia del pobre perquè els seus bonics i acolorits pètals recorden lleugerament als de les orquídies. També se la coneix com a "flor papallona". Prové de Xile.

Característiques


Les seves flors són de color vermell, rosa, lila, blau, porpra i blanc. Hi ha varietats que poden assolir els 50 cm d'alçada. La floració es produeix entre el juliol i el setembre, període en el qual es millor traslladar-la a l'interior per protegir les seves flors. Com a flor tallada, i si les condicions són adequades, pot romandre en bon estat entre 5 i 7 dies.

La llum


Encara que prefereix estar a ple sol, ja que el sol directe afavoreix el seu desenvolupament, en llocs amb climes càlids convé plantar-la a la semiombra perquè creixi millor.

La temperatura


Ha de ser moderada, ni molt freda ni molt càlida.

El reg, el sòl i l'adob


Ha de ser regular; durant l'estiu i la tardor s'ha de mantenir el sòl humit, fresc i ric en nutrients. Aplica fertilitzant cada dues setmanes a l'aigua de reg.

El cultiu


Es pot cultivar a casa, però les llavors d'aquesta planta són de germinació lenta, així que és més aconsellable comprar-la en ple desenvolupament.

Les plagues


La poden afectar el pugó, els trips i la mosca blanca.

divendres, 22 de juny del 2012

Les plantes carnívores





Nepenthes 
Hi ha més de 500 varietats de plantes carnívores repartides per tot el món. Aquestes plantes són essencialment insectívores (mosques, formigues, vespes, etc.). Un suc digestiu o unes bactèries presents a la trampa, transformen l'insecte en una solució nutritiva i permet a les plantes carnívores digerir-los. Dins de la família de les plantes carnívores hi trobem una àmplia gamma de varietats, i els seus tamanys poden variar des d'uns mil·límetres fins a 10-20 metres d'alçada. Les flors de les plantes carnívores són efímeres però sobresurten de la vegetació per atraure als insectes. Les flors no porten cap element de captura, les trampes es troben a les fulles de les plantes. S'observen diversos tipus de trampes:

Les trampes actives


-Amb mandíbula (dionees). 

Captura els insectes amb un moviment molt ràpid (la dionea tanca les seves mandíbules en una trentena part de segon).
Drosera    

-Amb aspiració.

-Adhesiu amb moviment.

 Les trampes passives o immòbils

 
-Adhesives sense moviment.
    
                                                               
-Testos amb trampes.

El cultiu


Habitualment les plantes treuen de la terra les seves substàncies alimentàries, però per colonitzar els sòls molt pobres en elements nutritius, aquestes plantes han hagut d'organitzar-se per completar la seva alimentació. No cal posar-hi adob, ja que en el seu entorn natural les plantes carnívores creixen en embassaments molt pobres i àcids.

El trasplantament

Sarracenia 

Trasplanta-les cada 2 o 3 anys en una barreja de 2/3 de turba i 1/3 de sorra de riu sense calç, utilitza un test més gran que el tamany de la planta. Col·loca el test en un recipient ple d'aigua i de boletes d'argila per permetre que l'aire circuli.



La temperatura


Les plantes carnívores tropicals necessiten un ambient humit i càlid de més o menys 25ºC (Nepenthes, Drosera). A les altres plantes carnívores els agrada viure en un hivernacle o a l'exterior a l'estiu, però a l'hivern s'han de posar en un lloc a resguard de les gelades (5-10ºC). Aquest període de fred és necessari per a un bon creixement a la primavera.

La llum


A l'interior, col·loca-les davant d'una finestra, excepte la varietat Nepenthes, a la qual no li agrada la llum directa.

La humitat

Dionaea muscipula

Aquestes plantes viuen en embassaments, pantans o aiguamolls pel que necessiten molta aigua. En plena vegetació, a l'estiu, han d'estar sempre a l'aigua. Durant el període estival mantingues contínuament 2 cm d'aigua al plat. En el període de repòs, a l'hivern, tingues la terra humida, sense aigua estancada. És important regar-les amb aigua neta de pluja, o d'una ampolla sense calç.

Malalties i paràsits


En un bon equilibri de temperatura, humitat i llum les plantes es mantenen sanes i rarament es veuen afectades per malalties. Un manteniment regular t'assegurarà unes plantes saludables.

diumenge, 17 de juny del 2012

Els cactus



L'origen


Hi ha al voltant de 2.100 espècies de cactus que provenen del món sencer, no només dels grans deserts d'Àfrica o d'Amèrica, sinó també de les zones seques de l'Himàlaia, la serralada dels Andes o Groenlàndia. Les plantes suculentes es divideixen en dos grups o famílies: els cactus i les plantes crasses. El que diferencia a les unes de les altres són les seves espines o pues.

El cultiu


Els cactus s'adapten a totes les condicions o quasi a totes, encara que s'ha de conèixer el seu ritme de vida natural. Generalment, són plantes a les que els agrada un terra ben drenat, una terra especial per a cactus o una barreja composta a parts iguals de fulles ben descompostes i sorra de riu.

La llum


Els cactus necessiten molta llum, sobretot de març a octubre, però no necessàriament el sol directe. La seva ubicació propera a una finestra orientada al sud resulta particularment convenient.

El reg


Necessiten bastanta humitat en el període de creixement, de la primavera a la tardor. Rega un cop per setmana la terra del test i pulveritza el conjunt. Per evitar el desenvolupament de malalties, ventila bé l'atmosfera on es trobin. Els cactus exigeixen un període de repòs (de novembre a febrer) en el qual no volen aigua. Suporten temperatures fresques, de 6 a 12ºC, però sense gelades. Has de deixar assecar totalment la terra entre dos regs. Prefereix una aigua no calcària (aigua de pluja) a temperatura ambient.

El trasplantament


Un trasplantament cada 4 o 5 anys és suficient, excepte si la planta és molt gran per al test. El diàmetre, perquè la planta estigui a gust en un test, haurà de tenir l'amplada del diàmetre de la planta més les seves espines. El trasplantament s'efectua a principis de primavera i només si les arrels surten pels orificis de drenatge, si la planta té paràsits o si ha deixat de crèixer. El test ha de tenir un forat per al drenatge. Els testos de fang són més adequats perquè drenen més bé l'excés d'aigua i mantenen millor l'equilibri de les plantes grans.
Col·loca una capa de grava sobre la terra del test; és més bonic i augmentarà el drenatge a la superfície.

Les cures


Necessiten una aportació d'adob especial per a cactus, ric en fòsfor, al llarg del període de creixement (primavera-estiu). Evita els adobs a base de nitrats. En cas d'un atac de cotxinilles, aranyes vermelles, pugó, etc.,  és millor aïllar la planta i tractar-la. El que es pot fer és neutralitzar un atac d'algunes cotxinilles (espècies de petits bucles immòbils bruns o blancs i llanosos) apretant al damunt amb un cotó mullat amb alcohol de 90º. 

Trucs


-Per fer florir els cactus, se'ls ha d'oferir un hivern fresc de 7 a 12ºC per la nit i sec (sense aigua, fins i tot si veus que la planta empitjora). Això facilitarà la floració a la primavera o a l'estiu.
-Per no punxar-te, has de manipular els cactus amb guants gruixuts de cuiro o amb l'ajuda d'una fulla de paper de diari doblegada en 8 plecs.
-Per regar sense risc de desplaçar la sorra o la grava d'un petit jardí de cactus, pots utilitzar una cullera.

El til·ler de saló


L'origen i les característiques


El seu nom autèntic és Sparmannia africana i s'utilitza molt com a planta d'interior per decorar la sala d'estar o qualsevol habitació espaiosa. Amb trasplantaments successius, pot convertir-se en un autèntic arbre.

Les seves cures


És fàcil de cuidar, però necessita humitat ambiental alta, llum indirecta i temperatures fresques. Evita el sol directe i posar-lo a prop dels radiadors. Per rejuvenir-los, poda algunes branques cada any, tallant-les a tres o quatre dits del terra, d'aquesta manera sortiran amb força i podran substituir les branques que s'han fet malbé.




            
                                                                                                                                                         

El cole i el cissus

La minipoda del cole


A l'hivern, i per preparar aquesta alegre planta d'interior per a la floració, s'haurà de sotmetre a una petita poda traient només les fulles que estiguin realment molt resseques.




El cissus


És una de les plantes que resisteix millor a l'interior. Necessita molta llum, adob i que la reguis de manera generosa a la primavera i a l'estiu, i amb poca aigua la resta de l'any. Per eliminar la pols de les seves fulles, dutxa-la cada 2 mesos.


Les plantes crasses




Característiques


Moltes persones les confonen amb els cactus, però no tenen res a veure, excepte que són igual o més resistents, i tant o més espectaculars que ells.


Les seves cures


Les plantes crasses o carnoses, com es denominen popularment, necessiten poques atencions: a l'exterior, situa-les a mitja ombra, i a l'interior, en un lloc fresc i molt lluminós, procurant que els rajos solars no les toquin directament.


Els seus pitjors enemics


A l'exterior, són els caragols, els llimacs, les baixes temperatures i la calamarsa; a l'interior, l'excés de reg i de temperatura i la manca de llum.


La seva reproducció


La seva multiplicació és fàcil i es realitza a través d'una fulla o d'una part aèria de la planta. En molts casos, al caure les seves fulles i entrar en contacte amb la terra, ja es reprodueixen.


Una varietat: el sempervivum


Només a la nostra península n'hi ha una gran varietat. Utilitza-la per rocalles, adornar murs, entre les lloses del paviment o, simplement, en testos. T'agradaran perquè creixen amb molt poques atencions i suporten gelades i moltes altres condicions adverses, excepte l'excés d'aigua, ja que necessiten molt poc reg. Per multiplicar-les, separa alguna de les seves rosetes i, simplement, replanta-la on vulguis. Agafarà.


La bromèlia i la tillandsia

La bromèlia



Les cures de la bromèlia


Al ser una espècie tropical, necessita molta humitat. Per aconseguir-ho, pots polvoritzar-la, posar aigua a la copa que formen les seves fulles, posar boletes d'argila o pedretes decoratives al fons del test i folrar el cepelló amb molsa. També hi ha perles d'aigua o gel que substitueixen la terra, com a la fotografia, o que es barregen amb ella. Aquestes retenen l'aigua i els nutrients i els alliberen a poc a poc, mantenint una humitat constant.


Bromèlia amb flor


Si vols que la teva nova planta de bromèlia floreixi, no t'oblidis d'introduir-la en una bossa de plàstic juntament amb una poma madura. Florirà molt més aviat del que t'imagines.


La tillandsia



Característiques


Són plantes que en el seu hàbitat natural viuen penjades de les branques i dels troncs dels arbres. Reben en nom d'epifites i no s'han de confondre amb les plantes paràsit: la diferència és que les epifites utilitzen els arbres com a suport, sense alimentar-se d'ells, mentre que d'altres, com el vesc o l'hisop, es nodreixen de l'arbre portador.

Les epifites són la majoria d'orquídies tropicals, alguna espècie de cactus, les bromèlies i les tillandsies, conegudes popularment com a "clavells de l'aire".
 

Les seves cures


La tillandsia l'has de col·locar en un lloc ben il·luminat, sense sol directe i sense corrents d'aire. No suporta l'excés d'humitat a la terra ni les baixes temperatures. No requereix massa adob, només a la primavera, i la poda es limitarà a tallar les fulles que es troben en mal estat.


La reproducció


Un cop ha florit, de la seva base surten uns fills que assoleixen un cert volum i que s'han de trasplantar a un test individual. Així gaudiràs de noves plantes.

El clavell de l'aire a l'exterior


Es reprodueixen molt fàcilment a través d'esqueixos. Per viure, només necessiten un filferro per a la seva subjecció i polvoritzar-los contínuament a l'estiu.
En llocs secs, la seva situació ha de ser a mitja ombra i en zones humides pot romandre, sense cap problema, a ple sol.
No necessita adob, però si n'hi poses un de foliar, un cop al mes, el seu creixement serà molt més esplèndid. Es cultiva pel seu aspecte general, ja que la seva floració, de color blau, és bastant insignificant.



L'espatifilo i la begònia rex




L'espatifilo (Spathiphyllum)


Una de les plantes amb flor més agraïdes per tenir a l'interior és l'espatifilo, conegut com a "lliri d'interior" o "bandera blanca". No precisa de moltes cures, produeix una gran quantitat de flors i suporta bé la manca de llum. Evita exposar-lo a la llum directa del sol, ja que podria cremar les seves fulles. Prefereix la llum moderada. Necessita un ambient humit i regs continus sense embassar el compost. Millor, cultiva'l en testos allargats. Darrerament s'ha demostrat que aquesta planta millora la qualitat de l'aire, així que és ideal en llars amb persones afectades d'al·lèrgia.


La begònia rex


S'adapta perfectament a l'interior, sempre que sigui fresc, fins i tot una mica fosc, però on millor viuen és a l'exterior, sense que la temperatura baixi dels zero graus. Evita que el sol la toqui directament.
És ideal per adornar qualsevol pati interior o entrada. Viu millor en un test de fang i també és on ressalta més.
Necessita una terra ben drenada i rica en humus. La poda es limitarà al tall de les fulles en mal estat i l'adob serà ric en nitrogen, el qual hauràs d'aportar durant l'època de creixement.
Es reprodueix molt fàcilment per divisió de mates o a través d'una fulla. La reproducció es realitza a l'acabar l'hivern.
Els seus pitjors enemics són els caragols, ja que els encanten les seves precioses fulles.

divendres, 15 de juny del 2012

La calathea beautystar i el croton

La calathea beautystar

 

L'origen




La calathea beautystar pertany a la família de les marantàcies i és originària de les selves tropicals. Les primeres plantes les van portar a Europa l'any 1875. No ens hem de deixar enganyar pel seu aspecte delicat: aquesta planta, amb la seva vegetació exuberant, és més resistent i duradora del que sembla.

El seu aspecte


Les seves fulles tenen una forma ovalada i presenten tons verd fosc, verd clar i, de vegades, rosa. El revers de les fulles i dels pecíols són de color marró vermellós fosc. A més, la planta és compacta amb fulles dures.

La llum


Planta d'interior, necessita molta llum per a mantenir el bonic dibuix de les seves fulles.

La temperatura


Ha d'estar per damunt dels 16ºC. La sequedat de les fulles de les calathees en general, té lloc quan les temperatures són massa baixes i el color marró sol ser motivat pel mateix, o per un excés de reg.

El reg i l'adob


El reg és el seu principal enemic. Pren nota: a la tardor i a l'hivern, rega només quan la terra estigui realment seca, i a la primavera i a l'estiu, mantingues la terra humida però sense embassament.
Necessita adob líquid, juntament amb l'aigua, cada dos regs.

El croton


Les seves necessitats


Necessita molta llum i humitat ambiental. La temperatura i la humitat han de ser constants, sense canvis. Quanta més llum tinguin, més intensos seran els colors de les seves fulles. Sinó, seran verds perquè necessiten realitzar la fotosíntesi. És aconsellable col·locar-los còdols a la base del test. S'han de polvoritzar cada dia les seves fulles i mantenir el substrat lleugerament humit.


Les 5 plantes d'interior més resistents


Aquí tens cinc plantes d'interior que suporten molt bé les condicions d'un pis o d'una casa, i són ideals per començar a conviure amb el món vegetal i aprendre a cuidar-les.


Les iuques


La varietat que es cultiva per interior és una de les més resistents. S'adapten a qualsevol lloc de la casa i necessiten poques atencions.















Les kenties


Són petites palmeres que poden assolir els 3 metres d'alçada. S'adapten molt bé al cultiu en test. Necessita un lloc molt ampli, ja que les seves boniques fulles no haurien de tocar enlloc. Es coneixen popularment com a "reines del saló".
















Les dracaenes


Anomenats "troncs del Brasil" o "troncs de la felicitat", es tracta d'una família molt resistent, i no ens equivoquem a l'assegurar que són les plantes que suporten millor les adversitats dels interiors.















Els potus


Són plantes enfiladisses o penjants procedents de les zones més càlidesl del planeta. Creixen abundantment amb fulles espectaculars en els seus hàbitats naturals, enfilant-se i penjant dels arbres. S'adapten a qualsevol lloc de l'interior i ho resisteixen quasi tot.












Les nolines


Són originàries de Texas i Mèxic. allí es poden trobar exemplars de fins a 10 metres d'alçada. Gràcies a la seva resistència en llocs saturats de fum i olors, és coneguda com a "menjafum".


La diefembaquia







L'origen


Procedeix de Brasil i és molt apreciada per decorar interiors.

Les característiques


Pot assolir els 2 metres d'alçada però el tamany normal és de 1,5 m. Les seves fulles són d'un verd intens amb zones de color crema i blanc: úniques.

Les diferents espècies


Hi ha 30 espècies d'aquesta planta i totes posseeixen un fullatge preciós i un color molt atractiu que permet nombroses combinacions amb altres plantes. La dieffenbachia picta té algunes varietats en les quals tota la fulla presenta petites taques blanques sobre un fons verd de vellut. D'altres, són totes verdes i destaquen només els nervis amb un color crema o blanc. L'espècie més comú, la dieffenbachia amonea, és una planta robusta, de tiges gruixudes i pot assolir quasi un metre d'alçada. Les seves fulles poden arribar a fer 60 cm de longitud.

La temperatura


Entre els 20ºC i els 22ºC. No s'han d'exposar a corrents d'aire ni a canvis bruscos de temperatura.

La llum


Dieffenbachia picta  
Llum clara, però mai directa. L'excés farà empal·lidir les fulles i la manca de llum les farà més verdes.

El reg i l'adob


També s'ha de vigilar amb l'aigua, perquè si es queda entollada, pot podrir les arrels. Afegeix una mica de fertilitzant líquid cada 15 dies, a la primavera i a l'estiu.

El cultiu


No és perillós cultivar-la a casa, però és convenient saber que la seva saba és verinosa i que, per tant, s'ha de manipular amb guants i no deixar-la a l'abast dels més petits.

La reproducció


Aquesta planta té una gran capacitat per treure brots i arrels al llarg del tronc. És bastant resistent, però, si es fa malbé, és millor llençar-la.
Segueix els següents passos si vols tenir plantes noves.
1.-Separa la part de l'extrem que estigui més frondosa (plena de fulles) i posa-la a arrelar amb aigua. En pocs dies estarà preparada per plantar.
2.-Talla segments de tiges de dos o tres dits i planta'ls amb terra. Es poden posar horitzontals o verticals. Col·loca'ls en el sentit del seu creixement.
3.-Les fulles i les arrels començaran a despuntar en pocs dies. Fins llavors, pots mantenir-los a l'ombra i tapats amb plàstic perquè conservin la humitat.

La poda


Talla-la pel damunt del segon nus i trasplanta-la a un test més gran, si no ho has fet en els darrers 3 anys. Has de realitzar la poda entre el 15 de maig i el 15 de juny.


Les plagues


L'ambient fresc pot afavorir l'aparició de pugó i àcars.

La Schefflera



Pot viure 12 anys. A més, com que pot créixer de manera recollida i cap a dalt, queda molt bé en un racó del menjador.

La llum


Malgrat que a aquesta espècie li agrada la llum (sempre que no sigui directa), s'adapta a llocs poc il·luminats.

La temperatura


Prefereix els ambients frescos, però suporta bé la sequedat. La seva temperatura ideal es troba entre els 18ºC i els 22ºC, però no ha de baixar mai dels 15ºC.

El reg


Des de la primavera a la tardor, i sobretot a l'estiu, rega-la abundantment però sense arribar a entollar-la (dos cops per setmana); a l'hivern modera els regs (cada 8 dies).

Les cures


Si vols donar-li un aspecte més arrodonit i dens, talla la punta de les branques cada cert temps. I si la base està pelada, poda-la perquè es ramifiqui. Tens dues opcions: tallar només el tronc pelat de davant de la planta, així quan broti cobrirà la part inferior i  no perdràs alçada, o tallar-ho tot a la mateixa altura. Has de tallar per damunt del segon nus.
És convenient polvoritzar les seves fulles regularment, posar-li tutors perquè creixi recta i canviar de test cada any els exemplars joves. Posa-hi adob cada 15 dies durant l'època de desenvolupament (a la primavera i a l'estiu). Es reprodueix per esqueixos de tija.

Palmeres d'interior i d'exterior



Palmeres d'interior


Kentia forsteriana


Kentia forsteriana
Aquesta graciosa palmera va ser descoberta al nord d'Austràlia, a les illes Lord Lowe. És robusta i poc exigent. És una de les palmeres d'interior més resistents.

Areca lutescens


Originària de Madagascar, se l'anomena també "la palmera amb fruits d'or" perquè a les seves fulles s'hi reflecteixen els raig del sol.

El cultiu


Aquestes dues palmeres son originàries de zones tropicals, per tant, necessitaran una quantitat d'humitat ambiental important. Per evitar el contacte de les arrels amb l'aigua, i per augmentar la humitat al voltant de la planta, és necessari col·locar el test en un plat en el qual s'hi haurà dipositat un fons de boletes d'argila o pedra volcànica. Si les puntes de les fulles es ressequen, és aconsellable retallar-les a uns mil·límetres de la planta encara verda.

La temperatura


L'ideal se situa entre els 18ºC i els 22ºC i a l'hivern de 16ºC a 18ºC. És millor, en ambdòs casos, evitar les corrents d'aire fred.

La llum


Necessiten molta llum, però sense sol directe. L'ideal seria situar-la al costat d'una finestra molt gran, amb cortina a les hores de molta llum. La kentia pot suportar una exposició lleugerament ombrejada.

La terra
Areca lutescens


Trasplanta-la quan les arrels necessitin més espai, o sigui, cada 2 o 3 anys a un test més alt que ample. La kentia suporta molt bé el cultiu en un test amb reserva d'aigua.

Plagues i malalties


Les plagues que poden patir són de diferents tipus: aranyes vermelles, cotxinilles, etc. És important combatre-les a l'observar la seva presència. Les malalties són causades principalment per fongs que es combaten amb fungicides.

Palmeres d'exterior


Cyca Revoluta (Cica)


És una planta molt antiga, té més de 300 milions d'anys d'antiguitat. Les seves fulles perennes, rígides i d'un verd brillant, fan d'ella una planta molt elegant. No floreix. Rega-la regularment però evita l'embassament. En zones continentals, planta-la en test, ja que no resisteix bé les gelades, tot i que pot arribar a suportar mínimes de fins a 1ºC, i assolir una alçada d'1,5 m i una amplada de 2 m. Vol sol o semiombra.













Dracaena Indivisa


Vol sol o semiombra i poc reg. És una palmera de fulla perenne sense floració que suporta mínimes de 2ºC i pot assolir una alçada de 5 m i una amplada de 2 m.




















Phoenix roebelenii (Palmera nana)


Aquest tipus de palmera és de clima tropical però s'adapta bé als climes càlids com el llevant. Requereix un lloc assolellat, protegida del vent, amb una terra rica i esponjosa i regs abundants a l'estiu i escassos a l'hivern.



Phoenix canariensis


Vol sol i s'ha de protegir del fred. Prové de les Illes Canàries i és de color verd intens. És molt decorativa. En test, pot assolir una alçada d'entre 80 i 100 cm.













El margalló (Chamaerops humilis)


Vol sol directe i poc reg. És una palmera de fulla perenne sense floració que pot suportar fins a -4ºC de mínima i pot assolir els 2,5 m d'alçada i els 4 m d'amplitud màxima.