Trucs per comprar plantes a la primavera

 

A l'hora de comprar una planta d'interior

A la primavera pots adquirir plantes d'interior amb brots joves però a l'hivern és millor triar exemplars en repòs. La raó és que a l'arribar a casa, amb la calefacció a una temperatura elevada, o durant el transport, amb el fred del cotxe, les seves fulles poden marcir-se. Descarta les plantes que hagin estat sotmeses a corrents d'aire, a una exposició directa al sol o a una sequera prolongada. Les plantes grans són més cares però també més fàcils de cuidar i ofereixen un major impacte estètic i visual. 

Compra i planta de seguida

No triguis a plantar després de comprar-les. Abans de fer-ho, les espècies han d'estar fresques i tenir les arrels humides. Si cal, introdueix-les en un recipient amb aigua durant unes hores fins que estiguin ben xopes. Si les arrels són molt llargues, estan malaltes o mortes, poda-les lleugerament.

Arbres d'ombra

Aquesta mena d'arbres es compren a l'hivern i t'has de fixar que no tinguin les arrels trencades ni malmeses. Abans de plantar-los poda'ls, si pots. Tria exemplars que tinguin un brancatge amb una estructura coherent perquè l'arbre tingui una forma arrodonida o esfèrica al cap d'uns anys. Si només té una guia central, trigarà molt de temps en aconseguir-ho. Verifica també que no tingui el tronc tort o torçat ja que, un cop plantat, serà per a tota la vida. Mira, finalment, que no pateixi cap malaltia ni cap plaga que puguin suposar un problema per al futur.

Plantes vivaces

Les vivaces acostumen a cultivar-se durant un any o més en vivers i la seva vegetació és més densa, per la qual cosa el test aviat es queda petit i les arrels sobresurten per sota. Són prou resistents com perquè les puguis amuntegar en caixes o cistelles i pots plantar-les al cap d'un temps d'haver-les comprat o dividir-ne els exemplars per aconseguir així més plantes. Tria plantes vigoroses que no tinguin fulles malmeses i amb unes arrels ben desenvolupades però sense que estiguin apretades ni descolorides.

L'embalatge 

Les plantes han de viatjar immobilitzades en capses o recipients per evitar danys. Embolica-les en bosses tubulars, agrupant les seves fulles en forma d'enciam i posa-les en capses de cartró o de plàstic per evitar cops. Si compres pocs exemplars i la capsa on s'han de transportar és massa gran, omple els buits amb boles de paper, draps o d'altres materials perquè no es moguin. Si no caben dins del recipient, lliga-les amb cordes vigilant de no trencar-les.

En cepelló o en test

Quan compris arbustos en cepelló, procura que l'embolcall no estigui malmès i evita els que tinguin les arrels gruixudes o recargolades. No et preocupis si sobresurten, retalla les més llargues i primes. 

Si compres els exemplars en test, assegura't que estan en bon estat agafant-los amb força per la base de la tija. Si et costa treure l'arbust del recipient, és bona senyal. Si es mou amb facilitat, deixa'l i agafa'n un altre.

Que no tinguin calor

El transport és una operació delicada que pot comportar traumes a les plantes. No les deixis al cotxe a ple sol si no vols que passin una calor excessiva i s'assequin, sobretot si les trasllades del viver al teu jardí a la primavera o a l'estiu. Si han de viatjar a la baca de l'automòbil, exposades al fort vent que es produeix amb la velocitat, posa les arrels dins de bosses de plàstic perquè no caigui la terra i estiguin sotmeses a l'aire sec i al sol directe.

 

Les camèlies: guia de cures

 

Les cures

• 
  Situació: en zones temperades i amb terrenys humits suporten bé el sol, tot i que prefereixen estar a l'ombra o en semiombra i ben protegides del vent. Si hi ha risc de gelades convé protegir-les dels raigs solars, els quals podrien danyar les flors al provocar una descongelació molt ràpida.
   
• Plantació: quan no floreix, que és a l'estiu i a la tardor, és quan s'han de plantar. No convé fer-ho en plena activitat vegetativa així que és millor fer-ho a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda.
• Terreny: necessita un sòl ric en matèria orgànica en descomposició. Afegeix una bona capa de terra àcida al plantar-la i incorpora compost de fulles, fems desfets, torba o mantell orgànic a la primavera i a la tardor. Li agraden els sòls humits però no suporta els entollaments, així que vigila amb el drenatge.
• Reg: excepte al juliol i a l'agost, que necessita menys líquid per afavorir la floració, prefereix un reg continu. També és convenient mantenir una humitat ambiental així que ruixa-la amb aigua no calcària.
• Multiplicació: es fa per esqueixos i el millor moment per obtenir-los és a l'estiu. Talla a uns 10-15 cm de l'extrem d'una branca i per sota d'un nus, treu les fulles de la base i posa l'esqueix en un substrat àcid i humit. Arrelarà al cap de 2-4 mesos tot i que pots accelerar aquest procés amb l'ajuda d'hormones.
• Neteja: treu les flors seques després de la floració intentant no deixar cap residu per evitar malalties. Tallar alguns capolls abans que s'obrin pot millorar la qualitat de les flors. Trasplanta quan sigui absolutament necessari i sempre entre principis de primavera i finals d'estiu.

Problemes i remeis

• 

  Otiorhynchus sulcatus 

  Fulles grogues: en terrenys alcalins les camèlies poden patir clorosi (manca de clorofil·la). Les fulles perden el color verd, es tornen grogues i poden arribar a morir. Aplica cada primavera i tardor una capa d'adob orgànic al sòl. Si el problema continua, afegeix un fertilitzant mineral ric en ferro per a plantes àcides. 
  
• Cotxinilles: provoquen retards en el creixement dels exemplars, deformació i caiguda de les fulles. La seva aparició sol associar-se a ambients secs i càlids. Si pots, elimina-les una a una amb un cotó sucat amb alcohol o ruixa-les amb una solució casolana a base d'una cullerada de rentaplats, una altra d'alcohol de cremar i un litre d'aigua.
• Debilitat: fes un cop d'ull al substrat, les larves de l'otiorhynchus sulcatus en poden ser les responsables. Actuen sota terra destruint les arrels i el primer símptoma de la seva activitat és el debilitament de les fulles, que perden la seva brillantor. La solució és la combinació d'un insecticida foliar amb un altre per al sòl.
• Fulles encorbades: si, a més, les fulles estan enganxoses i hi ha formigues a prop, significa que hi ha pugó. Elimina les zones danyades i polvoritza la planta amb una maceració de burilles i aigua o utilitza un insecticida específic. 

Un jardí més sostenible

 

Un jardí autosuficient

• 
  Per aconseguir un jardí més sostenible, comença prescindint de la gespa i substitueix-la per grava, pedres decoratives, llamborda o paviment. Així tindràs una zona que no caldrà regar.
  
• Per tancar el jardí o separar diferents espais, substitueix les tanques vegetals per murs de pedra o planta arbustos perennifolis, aquests necessiten menys manteniment que els de fulla caduca, i evita les espècies molt grans, ja que els hauràs de podar més sovint. 
• Si vols plantar-hi flors, tria les vivaces i arbustives que siguin més resistents a la sequera, com les aromàtiques. Només les hauràs de podar de tant en tant.
• Planta-hi cactus i crasses o suculentes, són la millor opció per estalviar aigua ja que necessiten molt poc reg i resisteixen molt bé la sequera.

Opta per l'adob verd

• 
  Aquests cultius milloren el sòl perquè s'hi afegeixen plantes verdes que acumulen nitrogen. 
  
• Alguns d'aquests són el trèvol, el tramús, el pèsol, la fava, la soja o la mostassa. 
• Protegeix la terra de la dessecació i impedeix que surtin males herbes, a més de nodrir-lo quan les plantes s'hi barregen.
• Sembra'l en fila o a ull quan arriba la primavera i un cop hagis preparat el sòl amb matèria orgànica. 
• Talla la vegetació a l'estiu abans que floreixin les plantes i deixa-la a la superfície com una coberta. 
• A la tardor, enterra les restes de poda seca barrejant-les bé amb el sòl.

El sistema de reg més ecològic

• 
  El millor és el que et permet estalviar aigua. Així doncs recull l'aigua de la pluja en aljubs o dipòsits que et facilitin emmagatzemar-la per a un ús posterior. 
  
• Recorre a sistemes que economitzen com el reg per degoteig, el qual no només contribueix a l'estalvi sinó que també ajuda a les plantes a desenvolupar les seves arrels al subministrar l'aigua directament on la necessita.
• També pots optar pels micronebulitzadors, que vaporitzen l'aigua com una pluja suau i que són molt pràctics en zones on la humitat ha de ser constant.
• Recorda: quan obres l'aixeta de la dutxa, no deixis que es perdi l'aigua que surt fins que és calenta; guarda-la en galledes i la podràs utilitzar per regar les plantes.

Com elaborar un compost de qualitat

• 
  Construeix un dipòsit de fusta o de maó on puguis abocar els residus orgànics. Si els deixes a la intempèrie, el vent els escamparà i el sol i la humitat alteraran el seu procés de descomposició. 
  
• Col·loca el dipòsit en un lloc fresc i ben airejat, per exemple, en un racó del jardí, sota un grup d'arbres. Si hi toca molt el vent, posa'l prop d'una tanca o en un lloc arrecerat.
• Selecciona bé les deixalles que han de formar part del compost, separant les restes orgàniques (fulles, herbes, restes d'hortalisses, peles de fruita i verdura, closques d'ou, etc.) de les inorgàniques.
• Tritura'ls abans d'abocar-los al dipòsit perquè la mescla sigui més homogènia i trigarà menys en descomposar-se.
• Afegeix un complement mineral a la barreja (pols de roca o d'argila) per equilibrar el seu contingut nutritiu. Si no ho fas, les plantes patiran mancances nutricionals.
• El procés de descomposició de la mescla fins a transformar-se en humus és molt lent i no assoleix el punt màxim de maduració fins als nou o dotze mesos després de preparar-se.
• Per comprovar el grau de maduresa, introdueix un bastó dins del compost. Si surt negre, remena'l perquè s'airegi. Està molt humit i es pot podrir. Si, en canvi, està ressec, humiteja'l polvoritzant-hi aigua tèbia. La textura ideal ha de ser similar a la d'una esponja escorreguda. Quan estigui així, podràs afegir-lo als teus planters, testos o al sòl.

Aprofita les restes de la poda de la gespa per enriquir el sòl del jardí

Si el teu tallagespa incorpora la funció de mulching, que permet triturar la gespa tallada, utilitza-ho com a encoixinat incorporant-lo automàticament al terreny. Farà de fertilitzant natural i d'aliment per als organismes beneficiosos del sòl, com els cucs de terra, que el devoraran i el convertiran en nutrients. A més, augmentarà la humitat de la terra i endarrerirà el seu assecament, reduint així la necessitat d'aigua. També pots recollir capes gruixudes i incorporar-les al peu dels fruiters, actuaran com a aliment. 

Com controlar les males herbes sense utilitzar cap herbicida

Els herbicides són molt eficaços per combatre les males herbes però també són molt nocius per a les teves plantes així que és millor prescindir-ne. Si aquestes són altes, subjecta-les per la tija, el més a prop que puguis del terra i arrenca-les d'una estirada per extreure la major quantitat possible d'arrels. L'única manera d'eliminar-les és treure la part soterrada sencera. Les herbes més esteses i que costen més de treure, talla-les amb un ganivet o unes tisores arran de terra i escampa un grapat de sal de cuina per sobre. També pots controlar la seva aparició aplicant una bona capa de pedres, grava, escorça de pi o palla. 

Com allunyar els ocells que es mengen les llavors i els fruits

Quan és l'època de sembrar o de produir fruits, els ocells aprofiten per menjar-se'ls. Pots foragitar-los posant nines velles (si pots penjar-les, el seu moviment els espanta molt), lligant CDs o altres elements brillants, o instal·lant malles o xarxes de plàstic. També pots protegir els fruits retallant ampolles de plàstic o tallar-les de manera que els espantin. Això sí, col·loca el mètode que hagis triat abans que germinin o que madurin els fruits. 

Contra les plagues

• 

  Papaorelles

  Cintes enganxoses: les plagues queden enganxades a les cintes i impedeixen que puguin accedir als troncs dels arbres. Són eficaces contra les formigues i les papaorelles. 
  
• Trampes per a vespes: posa un tap de paper d'alumini amb un forat petit a una ampolla mig plena d'aigua amb melmelada o sucre. Permetrà que les vespes entrin però que no en surtin.
• Contra els llimacs: no suporten les serradures així que escampa'n pels voltants de les plantes que vulguis protegir. També pots enterrar gots amb cervesa (hi cauran i ja no en sortiran) o retallar cercles d'ampolles de plàstic i situar-los per diferents punts del jardí. Es resisteixen a enfilar-s'hi per sobre.
• Trampes contra papaorelles: els atrauen els testos posats cap per avall damunt de pals o bastons i plens de palla. Pensa a buidar diàriament els recipients d'insectes i tornar-los a omplir de palla.
• Esquers: si poses llaunes o pots de iogurt enterrats a terra amb bocinets de patata o de pastanaga, atrauran els milpeus i les cotxinilles. Si els omples amb llavors que estan germinant o amb segó, hi faran cap les larves d'escarabat.