Pàgines

diumenge, 5 de maig del 2024

Un jardí més sostenible

 

Un jardí autosuficient


  • Per aconseguir un jardí més sostenible, comença prescindint de la gespa i substitueix-la per grava, pedres decoratives, llamborda o paviment. Així tindràs una zona que no caldrà regar.
  • Per tancar el jardí o separar diferents espais, substitueix les tanques vegetals per murs de pedra o planta arbustos perennifolis, aquests necessiten menys manteniment que els de fulla caduca, i evita les espècies molt grans, ja que els hauràs de podar més sovint. 
  • Si vols plantar-hi flors, tria les vivaces i arbustives que siguin més resistents a la sequera, com les aromàtiques. Només les hauràs de podar de tant en tant.
  • Planta-hi cactus i crasses o suculentes, són la millor opció per estalviar aigua ja que necessiten molt poc reg i resisteixen molt bé la sequera.


Opta per l'adob verd


  • Aquests cultius milloren el sòl perquè s'hi afegeixen plantes verdes que acumulen nitrogen. 
  • Alguns d'aquests són el trèvol, el tramús, el pèsol, la fava, la soja o la mostassa. 
  • Protegeix la terra de la dessecació i impedeix que surtin males herbes, a més de nodrir-lo quan les plantes s'hi barregen.
  • Sembra'l en fila o a ull quan arriba la primavera i un cop hagis preparat el sòl amb matèria orgànica. 
  • Talla la vegetació a l'estiu abans que floreixin les plantes i deixa-la a la superfície com una coberta. 
  • A la tardor, enterra les restes de poda seca barrejant-les bé amb el sòl.


El sistema de reg més ecològic


  • El millor és el que et permet estalviar aigua. Així doncs recull l'aigua de la pluja en aljubs o dipòsits que et facilitin emmagatzemar-la per a un ús posterior. 
  • Recorre a sistemes que economitzen com el reg per degoteig, el qual no només contribueix a l'estalvi sinó que també ajuda a les plantes a desenvolupar les seves arrels al subministrar l'aigua directament on la necessita.
  • També pots optar pels micronebulitzadors, que vaporitzen l'aigua com una pluja suau i que són molt pràctics en zones on la humitat ha de ser constant.
  • Recorda: quan obres l'aixeta de la dutxa, no deixis que es perdi l'aigua que surt fins que és calenta; guarda-la en galledes i la podràs utilitzar per regar les plantes.


Com elaborar un compost de qualitat


  • Construeix un dipòsit de fusta o de maó on puguis abocar els residus orgànics. Si els deixes a la intempèrie, el vent els escamparà i el sol i la humitat alteraran el seu procés de descomposició. 
  • Col·loca el dipòsit en un lloc fresc i ben airejat, per exemple, en un racó del jardí, sota un grup d'arbres. Si hi toca molt el vent, posa'l prop d'una tanca o en un lloc arrecerat.
  • Selecciona bé les deixalles que han de formar part del compost, separant les restes orgàniques (fulles, herbes, restes d'hortalisses, peles de fruita i verdura, closques d'ou, etc.) de les inorgàniques.
  • Tritura'ls abans d'abocar-los al dipòsit perquè la mescla sigui més homogènia i trigarà menys en descomposar-se.
  • Afegeix un complement mineral a la barreja (pols de roca o d'argila) per equilibrar el seu contingut nutritiu. Si no ho fas, les plantes patiran mancances nutricionals.
  • El procés de descomposició de la mescla fins a transformar-se en humus és molt lent i no assoleix el punt màxim de maduració fins als nou o dotze mesos després de preparar-se.
  • Per comprovar el grau de maduresa, introdueix un bastó dins del compost. Si surt negre, remena'l perquè s'airegi. Està molt humit i es pot podrir. Si, en canvi, està ressec, humiteja'l polvoritzant-hi aigua tèbia. La textura ideal ha de ser similar a la d'una esponja escorreguda. Quan estigui així, podràs afegir-lo als teus planters, testos o al sòl.


Aprofita les restes de la poda de la gespa per enriquir el sòl del jardí


Si el teu tallagespa incorpora la funció de mulching, que permet triturar la gespa tallada, utilitza-ho com a encoixinat incorporant-lo automàticament al terreny. Farà de fertilitzant natural i d'aliment per als organismes beneficiosos del sòl, com els cucs de terra, que el devoraran i el convertiran en nutrients. A més, augmentarà la humitat de la terra i endarrerirà el seu assecament, reduint així la necessitat d'aigua. També pots recollir capes gruixudes i incorporar-les al peu dels fruiters, actuaran com a aliment. 


Com controlar les males herbes sense utilitzar cap herbicida


Els herbicides són molt eficaços per combatre les males herbes però també són molt nocius per a les teves plantes així que és millor prescindir-ne. Si aquestes són altes, subjecta-les per la tija, el més a prop que puguis del terra i arrenca-les d'una estirada per extreure la major quantitat possible d'arrels. L'única manera d'eliminar-les és treure la part soterrada sencera. Les herbes més esteses i que costen més de treure, talla-les amb un ganivet o unes tisores arran de terra i escampa un grapat de sal de cuina per sobre. També pots controlar la seva aparició aplicant una bona capa de pedres, grava, escorça de pi o palla. 


Com allunyar els ocells que es mengen les llavors i els fruits


Quan és l'època de sembrar o de produir fruits, els ocells aprofiten per menjar-se'ls. Pots foragitar-los posant nines velles (si pots penjar-les, el seu moviment els espanta molt), lligant CDs o altres elements brillants, o instal·lant malles o xarxes de plàstic. També pots protegir els fruits retallant ampolles de plàstic o tallar-les de manera que els espantin. Això sí, col·loca el mètode que hagis triat abans que germinin o que madurin els fruits. 


Contra les plagues


  • Papaorelles
    Cintes enganxoses: les plagues queden enganxades a les cintes i impedeixen que puguin accedir als troncs dels arbres. Són eficaces contra les formigues i les papaorelles. 
  • Trampes per a vespes: posa un tap de paper d'alumini amb un forat petit a una ampolla mig plena d'aigua amb melmelada o sucre. Permetrà que les vespes entrin però que no en surtin.
  • Contra els llimacs: no suporten les serradures així que escampa'n pels voltants de les plantes que vulguis protegir. També pots enterrar gots amb cervesa (hi cauran i ja no en sortiran) o retallar cercles d'ampolles de plàstic i situar-los per diferents punts del jardí. Es resisteixen a enfilar-s'hi per sobre.
  • Trampes contra papaorelles: els atrauen els testos posats cap per avall damunt de pals o bastons i plens de palla. Pensa a buidar diàriament els recipients d'insectes i tornar-los a omplir de palla.
  • Esquers: si poses llaunes o pots de iogurt enterrats a terra amb bocinets de patata o de pastanaga, atrauran els milpeus i les cotxinilles. Si els omples amb llavors que estan germinant o amb segó, hi faran cap les larves d'escarabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada