Adobar les plantes cultivades en testos

 

A diferència de la terra del jardí, els nutrients del qual es renoven de manera natural, l'aliment del substrat d'un test és limitat i s'esgota. Proporcionar un adobament equilibrat és imprescindible perquè les plantes tinguin un creixement sa i vigorós, i a més les fa més resistents a les plagues i a les malalties. El secret és aportar la quantitat exacta i en el moment adequat a cada tipus de planta ja que cada varietat necessita uns nutrients específics. Les plantes verdes o de fulla, per exemple, precisen una mena d'adob diferent a les plantes amb flors perquè la floració exigeix uns nutrients concrets. També hi ha grups com les suculentes, els cactus, les hortènsies o les azalees que tenen unes necessitats especials. 

Consells per adobar amb èxit

L'aplicació del fertilitzant depèn de les necessitats de la planta i del seu tamany. Hi ha una regla d'or que es pot aplicar a la majoria: com més calor i llum tingui una planta, més adobament tolerarà.

• És millor adobar amb més freqüència però en menor quantitat. Un excés és difícil de rectificar i sempre serà més fàcil afegir-ne una mica més si notes que la planta no creix.
• Les plantes acabades de trasplantar o de comprar només es podran adobar al cap d'unes sis setmanes. Fins llavors els nutrients que porta el substrat seran suficients.
• No adobis mai les plantes malaltes. El fertilitzant és aliment, no un medicament; no esperis cap miracle quan l'apliquis. Si una planta està malalta o no ha rebut les cures apropiades, l'adob no solucionarà el problema. És més, pot agreujar-lo si es força la planta a créixer. Espera que la planta es recuperi.
• Rega abans d'adobar. Si una planta rep adob sobre el pa de terra (cepellón) sec, podria cremar les arrels. 
• No adobis una planta en període de repòs vegetatiu. Has d'esperar a la seva època de creixement actiu, que sol ser la primavera i l'estiu, tot i que també hi ha plantes que es desenvolupen i floreixen a l'hivern.
• L'adob, a la terra. No mullis les fulles ni les tiges ni les flors, llevat que es tracti d'un adob foliar.

Pas a pas

1. Mulla la terra abans d'adobar. Abans d'afegir el fertilitzant rega la planta perquè el producte arribi a les arrels.
2. Dilueix bé l'adob. Remou bé l'aigua amb el fertilitzant abans d'afegir-lo per impedir que es concentri.
3. Allunya l'adob de la planta. No ha de tocar mai la planta; si es tracta d'un adob sòlid, una pastilla o una barreta, clava'l a la terra.
4. Rebaixa la dosi. Als envasos hi posa la dosi i la manera d'afegir-lo però, per precaució, acostuma't a rebaixar una mica la quantitat de fertilitzant.
5. Remou la terra. Abans d'afegir un adob en pols o granulat, remou la capa superior del substrat amb una forquilla, afegeix el producte i torna a remoure la terra perquè quedi ben repartit; després, rega-la.

Tipus de fertilitzants

• Adob equilibrat. Conté tots els nutrients que necessita una planta en la mateixa proporció. Els bàsics són nitrogen, potassi i fòsfor, i la composició se sol indicar a l'envàs com a 15-15-15. Quan es tracta d'un adob especial per a plantes verdes o de fulla, la quantitat de nitrogen augmenta considerablement. Pel que fa als adobs específics per a plantes amb flors, el percentatge de potassi o de fòsfor és més gran.
• Adob sistèmic. Fa referència a l'adob que la planta absorbeix a través de les arrels, a partir de les quals i mitjançant la saba es distribueix per tota la planta. Pot ser sòlid (barretes, claus, pastilles, granulat...) o líquid, però sempre s'absorbirà per les arrels quan els nutrients s'hagin dissolt amb l'aigua de reg.
• Adob foliar. Es tracta de l'adob que la planta absorbeix per les fulles o per les arrels aèries. Hi ha adobs foliars específics però també es pot utilitzar un adob per a plantes verdes diluït en aigua i una mica més rebaixat, sempre que la planta no tingui flors.

Com aplicar un adob de llarga durada

Les plantes que es cultiven en testos necessiten fertilitzant durant tota l'etapa de creixement, un període que sol durar tota la primavera i l'estiu. Has d'adobar un cop per setmana o cada 10 dies però pots estalviar-te feina si a començaments de primavera afegeixes un adob de llarga durada, els anomenats d'alliberament lent, que són aquells que van deixant anar els nutrients poc a poc, de manera que la planta els utilitza quan els necessita. 

Són molt útils per mantenir adobades les plantes de la terrassa, sobretot si en tens moltes. Un bon moment per fer-ho és quan plantis els nous exemplars de temporada a les jardineres i et podràs oblidar de l'adobament durant uns sis mesos.

Necessita adob si...

• Les fulles més velles, les inferiors, es tornen grogues i cauen; són les més afectades.
• Les fulles més petites estan sense brillantor i descolorides.
• La planta adulta treu tiges curtes, dèbils i més primes del que és habitual.
• Apareixen coloracions vermelles als exemplars que tenen les fulles de color verd fosc.
• La planta quasi no creix i el seu aspecte és poc vigorós.
• Les flors duren poc i són petites; la planta pot deixar de florir.
• La planta emmalalteix sovint i és molt propensa a l'aparició de plagues.

Has posat massa adob si...

• Les fulles només tenen la punta cremada.
• Els hi surten una mena de crostes blanques a la superfície de la terra.
• Surten taques blanques a la superfície d'una planta que està en un test d'argila.
• Les vores de les fulles semblen cremades i comencen a sortir taques fosques.
• Les fulles es marceixen o es deformen tot i estar sana i ben cuidada.
• No creix en plena època de creixement.
• A l'hivern creix de manera deslluïda, llargaruda, perdent la seva forma.
• Si has posat massa adob, treu la planta del test i submergeix el substrat durant 15 minuts dins d'una galleda d'aigua; així s'eliminaran les sals que sobren. Neteja a fons el test i treu les restes amb un raspall. Deixa que el substrat s'escorri bé i torna a plantar-la al mateix test amb terra nova.