Adobar les plantes cultivades en testos

 

A diferència de la terra del jardí, els nutrients del qual es renoven de manera natural, l'aliment del substrat d'un test és limitat i s'esgota. Proporcionar un adobament equilibrat és imprescindible perquè les plantes tinguin un creixement sa i vigorós, i a més les fa més resistents a les plagues i a les malalties. El secret és aportar la quantitat exacta i en el moment adequat a cada tipus de planta ja que cada varietat necessita uns nutrients específics. Les plantes verdes o de fulla, per exemple, precisen una mena d'adob diferent a les plantes amb flors perquè la floració exigeix uns nutrients concrets. També hi ha grups com les suculentes, els cactus, les hortènsies o les azalees que tenen unes necessitats especials. 

Consells per adobar amb èxit

L'aplicació del fertilitzant depèn de les necessitats de la planta i del seu tamany. Hi ha una regla d'or que es pot aplicar a la majoria: com més calor i llum tingui una planta, més adobament tolerarà.

• És millor adobar amb més freqüència però en menor quantitat. Un excés és difícil de rectificar i sempre serà més fàcil afegir-ne una mica més si notes que la planta no creix.
• Les plantes acabades de trasplantar o de comprar només es podran adobar al cap d'unes sis setmanes. Fins llavors els nutrients que porta el substrat seran suficients.
• No adobis mai les plantes malaltes. El fertilitzant és aliment, no un medicament; no esperis cap miracle quan l'apliquis. Si una planta està malalta o no ha rebut les cures apropiades, l'adob no solucionarà el problema. És més, pot agreujar-lo si es força la planta a créixer. Espera que la planta es recuperi.
• Rega abans d'adobar. Si una planta rep adob sobre el pa de terra (cepellón) sec, podria cremar les arrels. 
• No adobis una planta en període de repòs vegetatiu. Has d'esperar a la seva època de creixement actiu, que sol ser la primavera i l'estiu, tot i que també hi ha plantes que es desenvolupen i floreixen a l'hivern.
• L'adob, a la terra. No mullis les fulles ni les tiges ni les flors, llevat que es tracti d'un adob foliar.

Pas a pas

1. Mulla la terra abans d'adobar. Abans d'afegir el fertilitzant rega la planta perquè el producte arribi a les arrels.
2. Dilueix bé l'adob. Remou bé l'aigua amb el fertilitzant abans d'afegir-lo per impedir que es concentri.
3. Allunya l'adob de la planta. No ha de tocar mai la planta; si es tracta d'un adob sòlid, una pastilla o una barreta, clava'l a la terra.
4. Rebaixa la dosi. Als envasos hi posa la dosi i la manera d'afegir-lo però, per precaució, acostuma't a rebaixar una mica la quantitat de fertilitzant.
5. Remou la terra. Abans d'afegir un adob en pols o granulat, remou la capa superior del substrat amb una forquilla, afegeix el producte i torna a remoure la terra perquè quedi ben repartit; després, rega-la.

Tipus de fertilitzants

• Adob equilibrat. Conté tots els nutrients que necessita una planta en la mateixa proporció. Els bàsics són nitrogen, potassi i fòsfor, i la composició se sol indicar a l'envàs com a 15-15-15. Quan es tracta d'un adob especial per a plantes verdes o de fulla, la quantitat de nitrogen augmenta considerablement. Pel que fa als adobs específics per a plantes amb flors, el percentatge de potassi o de fòsfor és més gran.
• Adob sistèmic. Fa referència a l'adob que la planta absorbeix a través de les arrels, a partir de les quals i mitjançant la saba es distribueix per tota la planta. Pot ser sòlid (barretes, claus, pastilles, granulat...) o líquid, però sempre s'absorbirà per les arrels quan els nutrients s'hagin dissolt amb l'aigua de reg.
• Adob foliar. Es tracta de l'adob que la planta absorbeix per les fulles o per les arrels aèries. Hi ha adobs foliars específics però també es pot utilitzar un adob per a plantes verdes diluït en aigua i una mica més rebaixat, sempre que la planta no tingui flors.

Com aplicar un adob de llarga durada

Les plantes que es cultiven en testos necessiten fertilitzant durant tota l'etapa de creixement, un període que sol durar tota la primavera i l'estiu. Has d'adobar un cop per setmana o cada 10 dies però pots estalviar-te feina si a començaments de primavera afegeixes un adob de llarga durada, els anomenats d'alliberament lent, que són aquells que van deixant anar els nutrients poc a poc, de manera que la planta els utilitza quan els necessita. 

Són molt útils per mantenir adobades les plantes de la terrassa, sobretot si en tens moltes. Un bon moment per fer-ho és quan plantis els nous exemplars de temporada a les jardineres i et podràs oblidar de l'adobament durant uns sis mesos.

Necessita adob si...

• Les fulles més velles, les inferiors, es tornen grogues i cauen; són les més afectades.
• Les fulles més petites estan sense brillantor i descolorides.
• La planta adulta treu tiges curtes, dèbils i més primes del que és habitual.
• Apareixen coloracions vermelles als exemplars que tenen les fulles de color verd fosc.
• La planta quasi no creix i el seu aspecte és poc vigorós.
• Les flors duren poc i són petites; la planta pot deixar de florir.
• La planta emmalalteix sovint i és molt propensa a l'aparició de plagues.

Has posat massa adob si...

• Les fulles només tenen la punta cremada.
• Els hi surten una mena de crostes blanques a la superfície de la terra.
• Surten taques blanques a la superfície d'una planta que està en un test d'argila.
• Les vores de les fulles semblen cremades i comencen a sortir taques fosques.
• Les fulles es marceixen o es deformen tot i estar sana i ben cuidada.
• No creix en plena època de creixement.
• A l'hivern creix de manera deslluïda, llargaruda, perdent la seva forma.
• Si has posat massa adob, treu la planta del test i submergeix el substrat durant 15 minuts dins d'una galleda d'aigua; així s'eliminaran les sals que sobren. Neteja a fons el test i treu les restes amb un raspall. Deixa que el substrat s'escorri bé i torna a plantar-la al mateix test amb terra nova.

Conservar correctament els pastissos

 

• 
  La majoria dels pastissos que elaborem són per a una ocasió especial. Si en sobra algun bocí, s'ha d'embolicar amb paper d'alumini. 
  
• Els pastissos amb crema o nata, però, no es mantenen frescos a la nevera més d'un o dos dies. 
• Els elaborats amb pasta de full, si te'n sobra, es poden reescalfar fins a un parell de dies després sempre que no estiguin glacejats.
• Els pastissets fets amb pasta trencada o pasta brisa, els pans amb espècies, amb fruites, així com els pastissos de llevat molt substanciosos es poden conservar en flascons, en recipients metàl·lics o embolicats amb paper d'alumini durant algun temps.
• Si vols preparar pastissos per endavant i congelar-los, et deixo uns consells:

               -Abans de posar-los al congelador, espera que es refredin.

               -Per embolicar-los s'ha d'utilitzar paper d'alumini extrafort i doblegar i prémer bé les puntes.

               -Si els vols posar en bosses de polietilè, han de tenir, com a mínim, un gruix de 0,05 mm, ja 

               que si són més primes no ofereixen la protecció suficient davant la transmissió d'olors o la 

               dessecació.

               -S'han d'embolicar bé i subjectar-los, si cal, amb cinta adhesiva o gomes de plàstic.

               -Les bases de pastissos o de pa de pessic es poden conservar congelats fins a 9 mesos.

               -Per descongelar-los posa'ls a la nevera entre 12 i 24 hores abans de consumir-los.

               -Identifica'ls amb el tipus de pastís i la data de preparació.

Trucs per comprar plantes a la primavera

 

A l'hora de comprar una planta d'interior

A la primavera pots adquirir plantes d'interior amb brots joves però a l'hivern és millor triar exemplars en repòs. La raó és que a l'arribar a casa, amb la calefacció a una temperatura elevada, o durant el transport, amb el fred del cotxe, les seves fulles poden marcir-se. Descarta les plantes que hagin estat sotmeses a corrents d'aire, a una exposició directa al sol o a una sequera prolongada. Les plantes grans són més cares però també més fàcils de cuidar i ofereixen un major impacte estètic i visual. 

Compra i planta de seguida

No triguis a plantar després de comprar-les. Abans de fer-ho, les espècies han d'estar fresques i tenir les arrels humides. Si cal, introdueix-les en un recipient amb aigua durant unes hores fins que estiguin ben xopes. Si les arrels són molt llargues, estan malaltes o mortes, poda-les lleugerament.

Arbres d'ombra

Aquesta mena d'arbres es compren a l'hivern i t'has de fixar que no tinguin les arrels trencades ni malmeses. Abans de plantar-los poda'ls, si pots. Tria exemplars que tinguin un brancatge amb una estructura coherent perquè l'arbre tingui una forma arrodonida o esfèrica al cap d'uns anys. Si només té una guia central, trigarà molt de temps en aconseguir-ho. Verifica també que no tingui el tronc tort o torçat ja que, un cop plantat, serà per a tota la vida. Mira, finalment, que no pateixi cap malaltia ni cap plaga que puguin suposar un problema per al futur.

Plantes vivaces

Les vivaces acostumen a cultivar-se durant un any o més en vivers i la seva vegetació és més densa, per la qual cosa el test aviat es queda petit i les arrels sobresurten per sota. Són prou resistents com perquè les puguis amuntegar en caixes o cistelles i pots plantar-les al cap d'un temps d'haver-les comprat o dividir-ne els exemplars per aconseguir així més plantes. Tria plantes vigoroses que no tinguin fulles malmeses i amb unes arrels ben desenvolupades però sense que estiguin apretades ni descolorides.

L'embalatge 

Les plantes han de viatjar immobilitzades en capses o recipients per evitar danys. Embolica-les en bosses tubulars, agrupant les seves fulles en forma d'enciam i posa-les en capses de cartró o de plàstic per evitar cops. Si compres pocs exemplars i la capsa on s'han de transportar és massa gran, omple els buits amb boles de paper, draps o d'altres materials perquè no es moguin. Si no caben dins del recipient, lliga-les amb cordes vigilant de no trencar-les.

En cepelló o en test

Quan compris arbustos en cepelló, procura que l'embolcall no estigui malmès i evita els que tinguin les arrels gruixudes o recargolades. No et preocupis si sobresurten, retalla les més llargues i primes. 

Si compres els exemplars en test, assegura't que estan en bon estat agafant-los amb força per la base de la tija. Si et costa treure l'arbust del recipient, és bona senyal. Si es mou amb facilitat, deixa'l i agafa'n un altre.

Que no tinguin calor

El transport és una operació delicada que pot comportar traumes a les plantes. No les deixis al cotxe a ple sol si no vols que passin una calor excessiva i s'assequin, sobretot si les trasllades del viver al teu jardí a la primavera o a l'estiu. Si han de viatjar a la baca de l'automòbil, exposades al fort vent que es produeix amb la velocitat, posa les arrels dins de bosses de plàstic perquè no caigui la terra i estiguin sotmeses a l'aire sec i al sol directe.

 

Les camèlies: guia de cures

 

Les cures

• 
  Situació: en zones temperades i amb terrenys humits suporten bé el sol, tot i que prefereixen estar a l'ombra o en semiombra i ben protegides del vent. Si hi ha risc de gelades convé protegir-les dels raigs solars, els quals podrien danyar les flors al provocar una descongelació molt ràpida.
   
• Plantació: quan no floreix, que és a l'estiu i a la tardor, és quan s'han de plantar. No convé fer-ho en plena activitat vegetativa així que és millor fer-ho a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda.
• Terreny: necessita un sòl ric en matèria orgànica en descomposició. Afegeix una bona capa de terra àcida al plantar-la i incorpora compost de fulles, fems desfets, torba o mantell orgànic a la primavera i a la tardor. Li agraden els sòls humits però no suporta els entollaments, així que vigila amb el drenatge.
• Reg: excepte al juliol i a l'agost, que necessita menys líquid per afavorir la floració, prefereix un reg continu. També és convenient mantenir una humitat ambiental així que ruixa-la amb aigua no calcària.
• Multiplicació: es fa per esqueixos i el millor moment per obtenir-los és a l'estiu. Talla a uns 10-15 cm de l'extrem d'una branca i per sota d'un nus, treu les fulles de la base i posa l'esqueix en un substrat àcid i humit. Arrelarà al cap de 2-4 mesos tot i que pots accelerar aquest procés amb l'ajuda d'hormones.
• Neteja: treu les flors seques després de la floració intentant no deixar cap residu per evitar malalties. Tallar alguns capolls abans que s'obrin pot millorar la qualitat de les flors. Trasplanta quan sigui absolutament necessari i sempre entre principis de primavera i finals d'estiu.

Problemes i remeis

• 

  Otiorhynchus sulcatus 

  Fulles grogues: en terrenys alcalins les camèlies poden patir clorosi (manca de clorofil·la). Les fulles perden el color verd, es tornen grogues i poden arribar a morir. Aplica cada primavera i tardor una capa d'adob orgànic al sòl. Si el problema continua, afegeix un fertilitzant mineral ric en ferro per a plantes àcides. 
  
• Cotxinilles: provoquen retards en el creixement dels exemplars, deformació i caiguda de les fulles. La seva aparició sol associar-se a ambients secs i càlids. Si pots, elimina-les una a una amb un cotó sucat amb alcohol o ruixa-les amb una solució casolana a base d'una cullerada de rentaplats, una altra d'alcohol de cremar i un litre d'aigua.
• Debilitat: fes un cop d'ull al substrat, les larves de l'otiorhynchus sulcatus en poden ser les responsables. Actuen sota terra destruint les arrels i el primer símptoma de la seva activitat és el debilitament de les fulles, que perden la seva brillantor. La solució és la combinació d'un insecticida foliar amb un altre per al sòl.
• Fulles encorbades: si, a més, les fulles estan enganxoses i hi ha formigues a prop, significa que hi ha pugó. Elimina les zones danyades i polvoritza la planta amb una maceració de burilles i aigua o utilitza un insecticida específic. 

Un jardí més sostenible

 

Un jardí autosuficient

• 
  Per aconseguir un jardí més sostenible, comença prescindint de la gespa i substitueix-la per grava, pedres decoratives, llamborda o paviment. Així tindràs una zona que no caldrà regar.
  
• Per tancar el jardí o separar diferents espais, substitueix les tanques vegetals per murs de pedra o planta arbustos perennifolis, aquests necessiten menys manteniment que els de fulla caduca, i evita les espècies molt grans, ja que els hauràs de podar més sovint. 
• Si vols plantar-hi flors, tria les vivaces i arbustives que siguin més resistents a la sequera, com les aromàtiques. Només les hauràs de podar de tant en tant.
• Planta-hi cactus i crasses o suculentes, són la millor opció per estalviar aigua ja que necessiten molt poc reg i resisteixen molt bé la sequera.

Opta per l'adob verd

• 
  Aquests cultius milloren el sòl perquè s'hi afegeixen plantes verdes que acumulen nitrogen. 
  
• Alguns d'aquests són el trèvol, el tramús, el pèsol, la fava, la soja o la mostassa. 
• Protegeix la terra de la dessecació i impedeix que surtin males herbes, a més de nodrir-lo quan les plantes s'hi barregen.
• Sembra'l en fila o a ull quan arriba la primavera i un cop hagis preparat el sòl amb matèria orgànica. 
• Talla la vegetació a l'estiu abans que floreixin les plantes i deixa-la a la superfície com una coberta. 
• A la tardor, enterra les restes de poda seca barrejant-les bé amb el sòl.

El sistema de reg més ecològic

• 
  El millor és el que et permet estalviar aigua. Així doncs recull l'aigua de la pluja en aljubs o dipòsits que et facilitin emmagatzemar-la per a un ús posterior. 
  
• Recorre a sistemes que economitzen com el reg per degoteig, el qual no només contribueix a l'estalvi sinó que també ajuda a les plantes a desenvolupar les seves arrels al subministrar l'aigua directament on la necessita.
• També pots optar pels micronebulitzadors, que vaporitzen l'aigua com una pluja suau i que són molt pràctics en zones on la humitat ha de ser constant.
• Recorda: quan obres l'aixeta de la dutxa, no deixis que es perdi l'aigua que surt fins que és calenta; guarda-la en galledes i la podràs utilitzar per regar les plantes.

Com elaborar un compost de qualitat

• 
  Construeix un dipòsit de fusta o de maó on puguis abocar els residus orgànics. Si els deixes a la intempèrie, el vent els escamparà i el sol i la humitat alteraran el seu procés de descomposició. 
  
• Col·loca el dipòsit en un lloc fresc i ben airejat, per exemple, en un racó del jardí, sota un grup d'arbres. Si hi toca molt el vent, posa'l prop d'una tanca o en un lloc arrecerat.
• Selecciona bé les deixalles que han de formar part del compost, separant les restes orgàniques (fulles, herbes, restes d'hortalisses, peles de fruita i verdura, closques d'ou, etc.) de les inorgàniques.
• Tritura'ls abans d'abocar-los al dipòsit perquè la mescla sigui més homogènia i trigarà menys en descomposar-se.
• Afegeix un complement mineral a la barreja (pols de roca o d'argila) per equilibrar el seu contingut nutritiu. Si no ho fas, les plantes patiran mancances nutricionals.
• El procés de descomposició de la mescla fins a transformar-se en humus és molt lent i no assoleix el punt màxim de maduració fins als nou o dotze mesos després de preparar-se.
• Per comprovar el grau de maduresa, introdueix un bastó dins del compost. Si surt negre, remena'l perquè s'airegi. Està molt humit i es pot podrir. Si, en canvi, està ressec, humiteja'l polvoritzant-hi aigua tèbia. La textura ideal ha de ser similar a la d'una esponja escorreguda. Quan estigui així, podràs afegir-lo als teus planters, testos o al sòl.

Aprofita les restes de la poda de la gespa per enriquir el sòl del jardí

Si el teu tallagespa incorpora la funció de mulching, que permet triturar la gespa tallada, utilitza-ho com a encoixinat incorporant-lo automàticament al terreny. Farà de fertilitzant natural i d'aliment per als organismes beneficiosos del sòl, com els cucs de terra, que el devoraran i el convertiran en nutrients. A més, augmentarà la humitat de la terra i endarrerirà el seu assecament, reduint així la necessitat d'aigua. També pots recollir capes gruixudes i incorporar-les al peu dels fruiters, actuaran com a aliment. 

Com controlar les males herbes sense utilitzar cap herbicida

Els herbicides són molt eficaços per combatre les males herbes però també són molt nocius per a les teves plantes així que és millor prescindir-ne. Si aquestes són altes, subjecta-les per la tija, el més a prop que puguis del terra i arrenca-les d'una estirada per extreure la major quantitat possible d'arrels. L'única manera d'eliminar-les és treure la part soterrada sencera. Les herbes més esteses i que costen més de treure, talla-les amb un ganivet o unes tisores arran de terra i escampa un grapat de sal de cuina per sobre. També pots controlar la seva aparició aplicant una bona capa de pedres, grava, escorça de pi o palla. 

Com allunyar els ocells que es mengen les llavors i els fruits

Quan és l'època de sembrar o de produir fruits, els ocells aprofiten per menjar-se'ls. Pots foragitar-los posant nines velles (si pots penjar-les, el seu moviment els espanta molt), lligant CDs o altres elements brillants, o instal·lant malles o xarxes de plàstic. També pots protegir els fruits retallant ampolles de plàstic o tallar-les de manera que els espantin. Això sí, col·loca el mètode que hagis triat abans que germinin o que madurin els fruits. 

Contra les plagues

• 

  Papaorelles

  Cintes enganxoses: les plagues queden enganxades a les cintes i impedeixen que puguin accedir als troncs dels arbres. Són eficaces contra les formigues i les papaorelles. 
  
• Trampes per a vespes: posa un tap de paper d'alumini amb un forat petit a una ampolla mig plena d'aigua amb melmelada o sucre. Permetrà que les vespes entrin però que no en surtin.
• Contra els llimacs: no suporten les serradures així que escampa'n pels voltants de les plantes que vulguis protegir. També pots enterrar gots amb cervesa (hi cauran i ja no en sortiran) o retallar cercles d'ampolles de plàstic i situar-los per diferents punts del jardí. Es resisteixen a enfilar-s'hi per sobre.
• Trampes contra papaorelles: els atrauen els testos posats cap per avall damunt de pals o bastons i plens de palla. Pensa a buidar diàriament els recipients d'insectes i tornar-los a omplir de palla.
• Esquers: si poses llaunes o pots de iogurt enterrats a terra amb bocinets de patata o de pastanaga, atrauran els milpeus i les cotxinilles. Si els omples amb llavors que estan germinant o amb segó, hi faran cap les larves d'escarabat.

La dipladènia o mandevilla

 

Trets generals

• 
  El seu nom prové de dues paraules gregues: diploos, que significa "doble" i aden, que vol dir "glàndula". Fa referència a la glàndula que porta l'ovari de la flor. Les fulles són ovalades i creixen per parelles al llarg de la tija. Les flors tenen forma de trompeta amb les vores plegades cap enrere. Solen obrir-se a l'extrem d'una tija que de vegades produeix de manera successiva tres o quatre flors. 
  
• Es tracta de plantes enfiladisses i si és realitza una poda vigorosa després de la floració permet mantenir-les en forma d'arbust i compactes durant anys. 
• Són originàries de les regions tropicals de Sud-amèrica i existeixen fins a quaranta espècies.
• S'acostumen a vendre dues varietats, la Dipladenia sanderi, que té flors de color rosa de fins a 8 cm de diàmetre amb l'interior groguenc i que també se la coneix com Mandevilla splendens, i la Dipladenia boliviensis, que té les flors més petites, de color blanc i amb un intens aroma.
• No són fàcils de mantenir dins de casa ja que els hi cal un grau elevat d'humitat. És millor comprar-les a partir del juny quan aquestes tenen un fullatge més ufanós i els capolls encara estan sense obrir. Evita els exemplars que tinguin les fulles esgrogueïdes i pansides.

Característiques de la dipladènia

• Tamany: una poda curosa permet mantenir-les a 46 cm però si les deixes enfilar-se sense podar, poden arribar als 5 m. 
• Desenvolupament: sense podar, creixen amb facilitat 60 cm o més a l'any.
• Època de floració: des de finals de primavera fins a principis de tardor.
• Llum: necessiten llum abundant i toleren una mica el sol directe, però és millor tenir-les a semiombra i, sobretot, que no els toqui durant les hores de més calor, és a dir, ni a migdia ni a la tarda. 
• Temperatura: suporta mínimes de 13 ºC a l'hivern però s'assequen, és millor tenir-les entre els 15 ºC i els 29 ºC. Quan la temperatura passi dels 21 ºC, assegura't que la humitat sigui alta.
• Reg: a l'estiu rega-la 2-3 cops per setmana. A l'hivern, ben poca. I procura regar-la amb aigua tèbia, no freda.
• Adob: cada 15 dies, afegeix a l'aigua la meitat de la dosi recomanada d'adob líquid.
• Humitat: els agrada un ambient ben humit, així que posa pedretes, còdols o grava sota el test en un plat amb aigua. Si pot ser, ruixa-la amb aigua tèbia cada dia els mesos més calorosos, però només les fulles, les flors no.
• Neteja: si la ruixes diàriament, la mantindràs neta. No utilitzis abrillantador.
• Atmosfera: toleren bé qualsevol ambient sempre que es mantingui la humitat. També els agrada una bona ventilació quan estan florides.
• Terra: compost de torba.
• Canvi de test: fes-lo a la primavera quan les arrels surten per sota i la planta no treu brots. El primer any pot necessitar dos o tres canvis si creix amb rapidesa. Després, canvia de test o substitueix només la capa de terra més superficial.      

1.   Primer, rega-la bé. 
2.   Després, prepara un test d'un número més gran amb una capa de drenatge i una altra de compost humit. 
3.   Agafa el test vell amb una mà i amb l'altra, amb els dits a ambdòs costats de la tija principal, subjecta el compost. Dona un petit cop perquè surti la planta i el compost.
4.   Amb molta cura, treu la terra vella que hi ha a les arrels amb un bastonet o un llapis sense fer-les malbé.
5.   Posa la planta al centre del test nou i afegeix compost per les vores fins que no hi quedin buits. Cobreix bé les arrels i prem la terra. Deixa-la a l'ombra i sense regar durant 2 dies per estimular el desenvolupament de les arrels en el nou compost.

• Poda: si vols mantenir-la compacta, talla fins a deixar només 5 cm de les rames noves després de la floració. Fes-ho amb tisores de podar netes i desinfectades per evitar malalties, per sobre d'un nus de les tiges noves. Els nous brots laterals creixeran des de baix de la tija. Si vols tenir-la com a enfiladissa, despunta els brots laterals perquè quedi frondosa.
• Reproducció: 

1.   Prepara un recipient o una jardinera amb compost de sorra i torba a parts iguals.
2.   Tria brots o puntes de tiges que tinguin com a mínim dos parells de fulles sanes i un punt de creixement (d'uns 8-10 cm). Talla per sota del segon parell de fulles, prop de la tija principal.
3.   Prepara els esqueixos retallant la tija fins a sota d'una fulla. Treu el parell de fulles inferior.
4.   Suca la zona de tall amb hormones d'arrelament i sacseja perquè en caigui l'excés.
5.   Fes forats petits al compost amb un llapis o un bastonet i introdueix els esqueixos de manera que l'extrem de la tija toqui el fons del forat i les fulles quedin a nivell del compost.
6.   Rega-ho bé i tapa-ho amb un plàstic transparent. 
7.   Cada dia, treu la tapa durant 5 minuts per evitar que es podreixin i assegura't que no s'assequin. Mantingues-ho a 25 ºC.
8.   Al cap de 21 dies, treu la tapa i quan els esqueixos hagin crescut, posa'ls en testos amb drenatge i compost.

• Longevitat: amb les cures adequades, poden durar anys. La clau de l'èxit és la humitat elevada.
• Grau de dificultat: no és una planta indicada per a principiants en el món de la jardineria. 

Problemes i remeis

• Petits insectes grocs: es tracta de pugó. El pots eliminar amb una barreja d'aigua i rentaplats (a mà), polvoritzant sobre la planta, o amb un insecticida específic. 

  

  Pugó groc 

• Fulles grogues que cauen: massa fred a l'hivern. Porta-la a un lloc més calent. A l'estiu, li falta humitat. Ruixa-la cada dia amb aigua tèbia.
• Taques blanques cotonoses a les fulles: cotxinilla cotonosa. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida per a cotxinilles.
• Fulles grogues amb teranyines per sota: aranya roja. Polvoritza amb un insecticida específic i millora la humitat amb un ruixat diari.
• Fulles descolorides amb insectes marrons per sota i a les tiges: cotxinilla. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida específic per a cotxinilles.

La buguenvíl·lia (Bougainvillea)

 

Trets generals

Batejada en honor a l'almirant francès Louis Antoine de Bougainville, la buguenvíl·lia és un petit 
gènere de set o vuit arbustos o petits arbres. Prové del Brasil i se la va introduir a mitjans del segle XIX. En climes freds, és millor cultivar-la en hivernacles o en estances assolellades. 

La més coneguda és la B. glabra, amb brillants bràctees de color malva i petites flors grogues, i que és pot cultivar en zones resguardades. Floreix de manera abundant durant tot l'estiu. La segona, la B. spectabilis, té bràctees d'un rosa intens i més grosses, i és més delicada que l'anterior.

Les buguenvíl·lies s'acostumen a vendre amb flor, així que tria les que tinguin les fulles d'un verd intens i brillant. Si han d'estar en testos, millor que aquests siguin d'argila, d'aquesta manera serà més difícil que pateixin un excés de reg i que les fulles es tornin grogues.

Característiques de la buguenvíl·lia

• Tamany: tot i que se solen cultivar en testos de 12 cm, on arriben als 38-46 cm, poden arribar a fer 3-4 m d'alçada si les plantem a terra o en un test gran amb un bon substrat i en llocs protegits del fred. Poden créixer 30-46 cm cada temporada.
• Època de floració: a l'estiu, principalment.
• Llum: requereixen una bona il·luminació. Si hi ha foscor, perden les fulles i deixen de florir l'estiu següent.
• Temperatura: toleren temperatures baixes quan descansen a l'hivern. Suporten fins a 5-7 ºC però en aquest cas perden les fulles fins que rebroten la primavera següent. A l'estiu, un màxim de 21 ºC. Dins de casa, han de tenir una bona ventilació.
• Reg: a l'estiu la terra ha d'estar humida i com a mínim s'ha de regar 3 cops a la setmana. El drenatge ha de ser bo i a l'hivern el compost ha d'estar humit i n'hi ha prou amb un reg a la setmana. Comprova el compost amb els dits; si es desfà i està lleuger i sec, necessita aigua. Afegeix-n'hi per la part superior del test i treu l'excés que hi queda al plat al cap de 15 minuts.
• Adob: des de finals de primavera fins a principis de tardor, cada 15 dies, afegeix a l'aigua la meitat de la dosi recomanada d'adob líquid. 
• Humitat: ruixa-les cada pocs dies quan estan a punt de florir però mai sobre les flors. 
• Neteja: no és necessària i no utilitzis mai abrillantador de fulles. La pluja és la millor opció.
• Canvi de test: s'ha de fer cada primavera en els exemplars adults per substituir la terra pobra de nutrients, però el canvi ha de ser a un test del mateix tamany o un número més si surten les arrels per sota, ja que floreixen millor en un espai limitat. 
• Poda: es poden al febrer per limitar el seu tamany i estimular un desenvolupament més compacte. Talla els àpexs de creixement de manera que quedin només 5-7 cm de brot nou; es poden comptar els que hi ha sobre fusta vella. Elimina les tiges dèbils i massa llargues i redueix els altres brots a la primera fulla després de la tija principal. Fes talls nets per sobre d'una fulla o d'una gemma.
• Propagació: és recomanable que ho faci un expert. Els esqueixos joves s'agafen a la primavera i s'arrelen a una temperatura de 21-24 ºC amb una humitat elevada.
• Longevitat: en test, poden arribar als 5 anys ja que la planta es torna llenyosa i amb prou feines fa flors. A terra o en testos grossos i amb les cures adequades, poden arribar als 20-30 anys.
• Dificultat de cultiu: és fàcil de cultivar en hivernacles però també els agrada l'ampit d'una finestra molt assolellada.

Com canviar el test

• Si utilitzes el mateix test, neteja'l bé, afegeix una capa de drenatge al fons i una altra de compost ben humit.
• La millor manera de treure la planta del test és passant la fulla d'un ganivet per tot el voltant. 
• Treu-la subjectant-la amb fermesa amb una mà per la base i amb l'altra per la part superior. 
• Posa la planta en una taula i retira el compost de les arrels amb un llapis o un bastonet sense fer-les malbé.
• Si la planta és massa gran, posa-la en un test més gros o retalla amb unes tisores de podar ben netes i desinfectades les arrels més llargues.
• Col·loca la planta al centre del test nou, amb una capa de compost a sota i omple els buits amb més terra nova. 
• Prem i compacta la terra i deixa la planta a l'ombra i sense regar durant 2 dies per estimular el desenvolupament de les arrels en el nou compost. Recorda que aquest ha d'estar ja humit.

Problemes més comuns i remeis

• 

  Cotxinilla cotonosa 

  No creix: el test no té un bon drenatge o  la terra s'ha endurit. Canvia-la a un test amb un bon drenatge. 
  
• No floreix: hi ha massa foscor, mala ventilació o massa reg. Posa-la en un lloc més assolellat i airejat. Si està molt xopa, deixa que s'assequi la terra.
• Cauen les fulles: a l'hivern és normal perquè la planta descansa però de totes maneres posa-la en un lloc amb més temperatura. Si això li passa a l'estiu, és que hi ha massa foscor.
• Les fulles i les flors s'assequen i cauen i només queden les bràctees: massa calor i sequedat.
• Les fulles noves són petites: li cal adob.
• Fulles grogues: massa humitat. Assegura't que el test té una bona capa de drenatge. Deixa que la terra de la planta s'assequi fins que es recuperi.
• Taques toves i blanques sobre les fulles: està afectada pel fong míldiu. Té massa humitat i està en una estança mal ventilada.
• Taques cotonoses blanques a les fulles: està afectada per la cotxinilla cotonosa. Neteja les fulles amb un cotó impregnat amb alcohol metílic si n'hi ha poques. Si la plaga està molt estesa, ruixa-la amb un insecticida específic.
• Les fulles es tornen grogues i cauen, i tenen teranyines per sota: està afectada per l'aranya roja. Pots eliminar-la amb sabó potàssic o una barreja d'aigua i all triturat. Posa el líquid en un pulveritzador i ruixa la planta.