La dipladènia o mandevilla

 

Trets generals

• 
  El seu nom prové de dues paraules gregues: diploos, que significa "doble" i aden, que vol dir "glàndula". Fa referència a la glàndula que porta l'ovari de la flor. Les fulles són ovalades i creixen per parelles al llarg de la tija. Les flors tenen forma de trompeta amb les vores plegades cap enrere. Solen obrir-se a l'extrem d'una tija que de vegades produeix de manera successiva tres o quatre flors. 
  
• Es tracta de plantes enfiladisses i si és realitza una poda vigorosa després de la floració permet mantenir-les en forma d'arbust i compactes durant anys. 
• Són originàries de les regions tropicals de Sud-amèrica i existeixen fins a quaranta espècies.
• S'acostumen a vendre dues varietats, la Dipladenia sanderi, que té flors de color rosa de fins a 8 cm de diàmetre amb l'interior groguenc i que també se la coneix com Mandevilla splendens, i la Dipladenia boliviensis, que té les flors més petites, de color blanc i amb un intens aroma.
• No són fàcils de mantenir dins de casa ja que els hi cal un grau elevat d'humitat. És millor comprar-les a partir del juny quan aquestes tenen un fullatge més ufanós i els capolls encara estan sense obrir. Evita els exemplars que tinguin les fulles esgrogueïdes i pansides.

Característiques de la dipladènia

• Tamany: una poda curosa permet mantenir-les a 46 cm però si les deixes enfilar-se sense podar, poden arribar als 5 m. 
• Desenvolupament: sense podar, creixen amb facilitat 60 cm o més a l'any.
• Època de floració: des de finals de primavera fins a principis de tardor.
• Llum: necessiten llum abundant i toleren una mica el sol directe, però és millor tenir-les a semiombra i, sobretot, que no els toqui durant les hores de més calor, és a dir, ni a migdia ni a la tarda. 
• Temperatura: suporta mínimes de 13 ºC a l'hivern però s'assequen, és millor tenir-les entre els 15 ºC i els 29 ºC. Quan la temperatura passi dels 21 ºC, assegura't que la humitat sigui alta.
• Reg: a l'estiu rega-la 2-3 cops per setmana. A l'hivern, ben poca. I procura regar-la amb aigua tèbia, no freda.
• Adob: cada 15 dies, afegeix a l'aigua la meitat de la dosi recomanada d'adob líquid.
• Humitat: els agrada un ambient ben humit, així que posa pedretes, còdols o grava sota el test en un plat amb aigua. Si pot ser, ruixa-la amb aigua tèbia cada dia els mesos més calorosos, però només les fulles, les flors no.
• Neteja: si la ruixes diàriament, la mantindràs neta. No utilitzis abrillantador.
• Atmosfera: toleren bé qualsevol ambient sempre que es mantingui la humitat. També els agrada una bona ventilació quan estan florides.
• Terra: compost de torba.
• Canvi de test: fes-lo a la primavera quan les arrels surten per sota i la planta no treu brots. El primer any pot necessitar dos o tres canvis si creix amb rapidesa. Després, canvia de test o substitueix només la capa de terra més superficial.      

1.   Primer, rega-la bé. 
2.   Després, prepara un test d'un número més gran amb una capa de drenatge i una altra de compost humit. 
3.   Agafa el test vell amb una mà i amb l'altra, amb els dits a ambdòs costats de la tija principal, subjecta el compost. Dona un petit cop perquè surti la planta i el compost.
4.   Amb molta cura, treu la terra vella que hi ha a les arrels amb un bastonet o un llapis sense fer-les malbé.
5.   Posa la planta al centre del test nou i afegeix compost per les vores fins que no hi quedin buits. Cobreix bé les arrels i prem la terra. Deixa-la a l'ombra i sense regar durant 2 dies per estimular el desenvolupament de les arrels en el nou compost.

• Poda: si vols mantenir-la compacta, talla fins a deixar només 5 cm de les rames noves després de la floració. Fes-ho amb tisores de podar netes i desinfectades per evitar malalties, per sobre d'un nus de les tiges noves. Els nous brots laterals creixeran des de baix de la tija. Si vols tenir-la com a enfiladissa, despunta els brots laterals perquè quedi frondosa.
• Reproducció: 

1.   Prepara un recipient o una jardinera amb compost de sorra i torba a parts iguals.
2.   Tria brots o puntes de tiges que tinguin com a mínim dos parells de fulles sanes i un punt de creixement (d'uns 8-10 cm). Talla per sota del segon parell de fulles, prop de la tija principal.
3.   Prepara els esqueixos retallant la tija fins a sota d'una fulla. Treu el parell de fulles inferior.
4.   Suca la zona de tall amb hormones d'arrelament i sacseja perquè en caigui l'excés.
5.   Fes forats petits al compost amb un llapis o un bastonet i introdueix els esqueixos de manera que l'extrem de la tija toqui el fons del forat i les fulles quedin a nivell del compost.
6.   Rega-ho bé i tapa-ho amb un plàstic transparent. 
7.   Cada dia, treu la tapa durant 5 minuts per evitar que es podreixin i assegura't que no s'assequin. Mantingues-ho a 25 ºC.
8.   Al cap de 21 dies, treu la tapa i quan els esqueixos hagin crescut, posa'ls en testos amb drenatge i compost.

• Longevitat: amb les cures adequades, poden durar anys. La clau de l'èxit és la humitat elevada.
• Grau de dificultat: no és una planta indicada per a principiants en el món de la jardineria. 

Problemes i remeis

• Petits insectes grocs: es tracta de pugó. El pots eliminar amb una barreja d'aigua i rentaplats (a mà), polvoritzant sobre la planta, o amb un insecticida específic. 

  

  Pugó groc 

• Fulles grogues que cauen: massa fred a l'hivern. Porta-la a un lloc més calent. A l'estiu, li falta humitat. Ruixa-la cada dia amb aigua tèbia.
• Taques blanques cotonoses a les fulles: cotxinilla cotonosa. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida per a cotxinilles.
• Fulles grogues amb teranyines per sota: aranya roja. Polvoritza amb un insecticida específic i millora la humitat amb un ruixat diari.
• Fulles descolorides amb insectes marrons per sota i a les tiges: cotxinilla. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida específic per a cotxinilles.