Pàgines

diumenge, 5 de maig del 2024

Un jardí més sostenible

 

Un jardí autosuficient


  • Per aconseguir un jardí més sostenible, comença prescindint de la gespa i substitueix-la per grava, pedres decoratives, llamborda o paviment. Així tindràs una zona que no caldrà regar.
  • Per tancar el jardí o separar diferents espais, substitueix les tanques vegetals per murs de pedra o planta arbustos perennifolis, aquests necessiten menys manteniment que els de fulla caduca, i evita les espècies molt grans, ja que els hauràs de podar més sovint. 
  • Si vols plantar-hi flors, tria les vivaces i arbustives que siguin més resistents a la sequera, com les aromàtiques. Només les hauràs de podar de tant en tant.
  • Planta-hi cactus i crasses o suculentes, són la millor opció per estalviar aigua ja que necessiten molt poc reg i resisteixen molt bé la sequera.


Opta per l'adob verd


  • Aquests cultius milloren el sòl perquè s'hi afegeixen plantes verdes que acumulen nitrogen. 
  • Alguns d'aquests són el trèvol, el tramús, el pèsol, la fava, la soja o la mostassa. 
  • Protegeix la terra de la dessecació i impedeix que surtin males herbes, a més de nodrir-lo quan les plantes s'hi barregen.
  • Sembra'l en fila o a ull quan arriba la primavera i un cop hagis preparat el sòl amb matèria orgànica. 
  • Talla la vegetació a l'estiu abans que floreixin les plantes i deixa-la a la superfície com una coberta. 
  • A la tardor, enterra les restes de poda seca barrejant-les bé amb el sòl.


El sistema de reg més ecològic


  • El millor és el que et permet estalviar aigua. Així doncs recull l'aigua de la pluja en aljubs o dipòsits que et facilitin emmagatzemar-la per a un ús posterior. 
  • Recorre a sistemes que economitzen com el reg per degoteig, el qual no només contribueix a l'estalvi sinó que també ajuda a les plantes a desenvolupar les seves arrels al subministrar l'aigua directament on la necessita.
  • També pots optar pels micronebulitzadors, que vaporitzen l'aigua com una pluja suau i que són molt pràctics en zones on la humitat ha de ser constant.
  • Recorda: quan obres l'aixeta de la dutxa, no deixis que es perdi l'aigua que surt fins que és calenta; guarda-la en galledes i la podràs utilitzar per regar les plantes.


Com elaborar un compost de qualitat


  • Construeix un dipòsit de fusta o de maó on puguis abocar els residus orgànics. Si els deixes a la intempèrie, el vent els escamparà i el sol i la humitat alteraran el seu procés de descomposició. 
  • Col·loca el dipòsit en un lloc fresc i ben airejat, per exemple, en un racó del jardí, sota un grup d'arbres. Si hi toca molt el vent, posa'l prop d'una tanca o en un lloc arrecerat.
  • Selecciona bé les deixalles que han de formar part del compost, separant les restes orgàniques (fulles, herbes, restes d'hortalisses, peles de fruita i verdura, closques d'ou, etc.) de les inorgàniques.
  • Tritura'ls abans d'abocar-los al dipòsit perquè la mescla sigui més homogènia i trigarà menys en descomposar-se.
  • Afegeix un complement mineral a la barreja (pols de roca o d'argila) per equilibrar el seu contingut nutritiu. Si no ho fas, les plantes patiran mancances nutricionals.
  • El procés de descomposició de la mescla fins a transformar-se en humus és molt lent i no assoleix el punt màxim de maduració fins als nou o dotze mesos després de preparar-se.
  • Per comprovar el grau de maduresa, introdueix un bastó dins del compost. Si surt negre, remena'l perquè s'airegi. Està molt humit i es pot podrir. Si, en canvi, està ressec, humiteja'l polvoritzant-hi aigua tèbia. La textura ideal ha de ser similar a la d'una esponja escorreguda. Quan estigui així, podràs afegir-lo als teus planters, testos o al sòl.


Aprofita les restes de la poda de la gespa per enriquir el sòl del jardí


Si el teu tallagespa incorpora la funció de mulching, que permet triturar la gespa tallada, utilitza-ho com a encoixinat incorporant-lo automàticament al terreny. Farà de fertilitzant natural i d'aliment per als organismes beneficiosos del sòl, com els cucs de terra, que el devoraran i el convertiran en nutrients. A més, augmentarà la humitat de la terra i endarrerirà el seu assecament, reduint així la necessitat d'aigua. També pots recollir capes gruixudes i incorporar-les al peu dels fruiters, actuaran com a aliment. 


Com controlar les males herbes sense utilitzar cap herbicida


Els herbicides són molt eficaços per combatre les males herbes però també són molt nocius per a les teves plantes així que és millor prescindir-ne. Si aquestes són altes, subjecta-les per la tija, el més a prop que puguis del terra i arrenca-les d'una estirada per extreure la major quantitat possible d'arrels. L'única manera d'eliminar-les és treure la part soterrada sencera. Les herbes més esteses i que costen més de treure, talla-les amb un ganivet o unes tisores arran de terra i escampa un grapat de sal de cuina per sobre. També pots controlar la seva aparició aplicant una bona capa de pedres, grava, escorça de pi o palla. 


Com allunyar els ocells que es mengen les llavors i els fruits


Quan és l'època de sembrar o de produir fruits, els ocells aprofiten per menjar-se'ls. Pots foragitar-los posant nines velles (si pots penjar-les, el seu moviment els espanta molt), lligant CDs o altres elements brillants, o instal·lant malles o xarxes de plàstic. També pots protegir els fruits retallant ampolles de plàstic o tallar-les de manera que els espantin. Això sí, col·loca el mètode que hagis triat abans que germinin o que madurin els fruits. 


Contra les plagues


  • Papaorelles
    Cintes enganxoses: les plagues queden enganxades a les cintes i impedeixen que puguin accedir als troncs dels arbres. Són eficaces contra les formigues i les papaorelles. 
  • Trampes per a vespes: posa un tap de paper d'alumini amb un forat petit a una ampolla mig plena d'aigua amb melmelada o sucre. Permetrà que les vespes entrin però que no en surtin.
  • Contra els llimacs: no suporten les serradures així que escampa'n pels voltants de les plantes que vulguis protegir. També pots enterrar gots amb cervesa (hi cauran i ja no en sortiran) o retallar cercles d'ampolles de plàstic i situar-los per diferents punts del jardí. Es resisteixen a enfilar-s'hi per sobre.
  • Trampes contra papaorelles: els atrauen els testos posats cap per avall damunt de pals o bastons i plens de palla. Pensa a buidar diàriament els recipients d'insectes i tornar-los a omplir de palla.
  • Esquers: si poses llaunes o pots de iogurt enterrats a terra amb bocinets de patata o de pastanaga, atrauran els milpeus i les cotxinilles. Si els omples amb llavors que estan germinant o amb segó, hi faran cap les larves d'escarabat.

dimarts, 30 d’abril del 2024

La dipladènia o mandevilla

 

Trets generals

  • El seu nom prové de dues paraules gregues: diploos, que significa "doble" i aden, que vol dir "glàndula". Fa referència a la glàndula que porta l'ovari de la flor. Les fulles són ovalades i creixen per parelles al llarg de la tija. Les flors tenen forma de trompeta amb les vores plegades cap enrere. Solen obrir-se a l'extrem d'una tija que de vegades produeix de manera successiva tres o quatre flors. 
  • Es tracta de plantes enfiladisses i si és realitza una poda vigorosa després de la floració permet mantenir-les en forma d'arbust i compactes durant anys. 
  • Són originàries de les regions tropicals de Sud-amèrica i existeixen fins a quaranta espècies.
  • S'acostumen a vendre dues varietats, la Dipladenia sanderi, que té flors de color rosa de fins a 8 cm de diàmetre amb l'interior groguenc i que també se la coneix com Mandevilla splendens, i la Dipladenia boliviensis, que té les flors més petites, de color blanc i amb un intens aroma.
  • No són fàcils de mantenir dins de casa ja que els hi cal un grau elevat d'humitat. És millor comprar-les a partir del juny quan aquestes tenen un fullatge més ufanós i els capolls encara estan sense obrir. Evita els exemplars que tinguin les fulles esgrogueïdes i pansides.

Característiques de la dipladènia

  • Tamany: una poda curosa permet mantenir-les a 46 cm però si les deixes enfilar-se sense podar, poden arribar als 5 m. 
  • Desenvolupament: sense podar, creixen amb facilitat 60 cm o més a l'any.
  • Època de floració: des de finals de primavera fins a principis de tardor.
  • Llum: necessiten llum abundant i toleren una mica el sol directe, però és millor tenir-les a semiombra i, sobretot, que no els toqui durant les hores de més calor, és a dir, ni a migdia ni a la tarda. 
  • Temperatura: suporta mínimes de 13 ºC a l'hivern però s'assequen, és millor tenir-les entre els 15 ºC i els 29 ºC. Quan la temperatura passi dels 21 ºC, assegura't que la humitat sigui alta.
  • Reg: a l'estiu rega-la 2-3 cops per setmana. A l'hivern, ben poca. I procura regar-la amb aigua tèbia, no freda.
  • Adob: cada 15 dies, afegeix a l'aigua la meitat de la dosi recomanada d'adob líquid.
  • Humitat: els agrada un ambient ben humit, així que posa pedretes, còdols o grava sota el test en un plat amb aigua. Si pot ser, ruixa-la amb aigua tèbia cada dia els mesos més calorosos, però només les fulles, les flors no.
  • Neteja: si la ruixes diàriament, la mantindràs neta. No utilitzis abrillantador.
  • Atmosfera: toleren bé qualsevol ambient sempre que es mantingui la humitat. També els agrada una bona ventilació quan estan florides.
  • Terra: compost de torba.
  • Canvi de test: fes-lo a la primavera quan les arrels surten per sota i la planta no treu brots. El primer any pot necessitar dos o tres canvis si creix amb rapidesa. Després, canvia de test o substitueix només la capa de terra més superficial.      
  1.   Primer, rega-la bé. 
  2.   Després, prepara un test d'un número més gran amb una capa de drenatge i una altra de compost humit. 
  3.   Agafa el test vell amb una mà i amb l'altra, amb els dits a ambdòs costats de la tija principal, subjecta el compost. Dona un petit cop perquè surti la planta i el compost.
  4.   Amb molta cura, treu la terra vella que hi ha a les arrels amb un bastonet o un llapis sense fer-les malbé.
  5.   Posa la planta al centre del test nou i afegeix compost per les vores fins que no hi quedin buits. Cobreix bé les arrels i prem la terra. Deixa-la a l'ombra i sense regar durant 2 dies per estimular el desenvolupament de les arrels en el nou compost.
  • Poda: si vols mantenir-la compacta, talla fins a deixar només 5 cm de les rames noves després de la floració. Fes-ho amb tisores de podar netes i desinfectades per evitar malalties, per sobre d'un nus de les tiges noves. Els nous brots laterals creixeran des de baix de la tija. Si vols tenir-la com a enfiladissa, despunta els brots laterals perquè quedi frondosa.
  • Reproducció: 
  1.   Prepara un recipient o una jardinera amb compost de sorra i torba a parts iguals.
  2.   Tria brots o puntes de tiges que tinguin com a mínim dos parells de fulles sanes i un punt de creixement (d'uns 8-10 cm). Talla per sota del segon parell de fulles, prop de la tija principal.
  3.   Prepara els esqueixos retallant la tija fins a sota d'una fulla. Treu el parell de fulles inferior.
  4.   Suca la zona de tall amb hormones d'arrelament i sacseja perquè en caigui l'excés.
  5.   Fes forats petits al compost amb un llapis o un bastonet i introdueix els esqueixos de manera que l'extrem de la tija toqui el fons del forat i les fulles quedin a nivell del compost.
  6.   Rega-ho bé i tapa-ho amb un plàstic transparent. 
  7.   Cada dia, treu la tapa durant 5 minuts per evitar que es podreixin i assegura't que no s'assequin. Mantingues-ho a 25 ºC.
  8.   Al cap de 21 dies, treu la tapa i quan els esqueixos hagin crescut, posa'ls en testos amb drenatge i compost.
  • Longevitat: amb les cures adequades, poden durar anys. La clau de l'èxit és la humitat elevada.
  • Grau de dificultat: no és una planta indicada per a principiants en el món de la jardineria. 

Problemes i remeis

  • Petits insectes grocs: es tracta de pugó. El pots eliminar amb una barreja d'aigua i rentaplats (a mà), polvoritzant sobre la planta, o amb un insecticida específic. 
    Pugó groc 
  • Fulles grogues que cauen: massa fred a l'hivern. Porta-la a un lloc més calent. A l'estiu, li falta humitat. Ruixa-la cada dia amb aigua tèbia.
  • Taques blanques cotonoses a les fulles: cotxinilla cotonosa. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida per a cotxinilles.
  • Fulles grogues amb teranyines per sota: aranya roja. Polvoritza amb un insecticida específic i millora la humitat amb un ruixat diari.
  • Fulles descolorides amb insectes marrons per sota i a les tiges: cotxinilla. Treu-les amb un cotó impregnat amb alcohol metílic o, si la plaga està molt estesa, polvoritza la planta amb un insecticida específic per a cotxinilles.


diumenge, 28 d’abril del 2024

La buguenvíl·lia (Bougainvillea)

 

Trets generals

Batejada en honor a l'almirant francès Louis Antoine de Bougainville, la buguenvíl·lia és un petit 
gènere de set o vuit arbustos o petits arbres. Prové del Brasil i se la va introduir a mitjans del segle XIX. En climes freds, és millor cultivar-la en hivernacles o en estances assolellades. 
La més coneguda és la B. glabra, amb brillants bràctees de color malva i petites flors grogues, i que és pot cultivar en zones resguardades. Floreix de manera abundant durant tot l'estiu. La segona, la B. spectabilis, té bràctees d'un rosa intens i més grosses, i és més delicada que l'anterior.
Les buguenvíl·lies s'acostumen a vendre amb flor, així que tria les que tinguin les fulles d'un verd intens i brillant. Si han d'estar en testos, millor que aquests siguin d'argila, d'aquesta manera serà més difícil que pateixin un excés de reg i que les fulles es tornin grogues.


Característiques de la buguenvíl·lia

  • Tamany: tot i que se solen cultivar en testos de 12 cm, on arriben als 38-46 cm, poden arribar a fer 3-4 m d'alçada si les plantem a terra o en un test gran amb un bon substrat i en llocs protegits del fred. Poden créixer 30-46 cm cada temporada.
  • Època de floració: a l'estiu, principalment.
  • Llum: requereixen una bona il·luminació. Si hi ha foscor, perden les fulles i deixen de florir l'estiu següent.
  • Temperatura: toleren temperatures baixes quan descansen a l'hivern. Suporten fins a 5-7 ºC però en aquest cas perden les fulles fins que rebroten la primavera següent. A l'estiu, un màxim de 21 ºC. Dins de casa, han de tenir una bona ventilació.
  • Reg: a l'estiu la terra ha d'estar humida i com a mínim s'ha de regar 3 cops a la setmana. El drenatge ha de ser bo i a l'hivern el compost ha d'estar humit i n'hi ha prou amb un reg a la setmana. Comprova el compost amb els dits; si es desfà i està lleuger i sec, necessita aigua. Afegeix-n'hi per la part superior del test i treu l'excés que hi queda al plat al cap de 15 minuts.
  • Adob: des de finals de primavera fins a principis de tardor, cada 15 dies, afegeix a l'aigua la meitat de la dosi recomanada d'adob líquid. 
  • Humitat: ruixa-les cada pocs dies quan estan a punt de florir però mai sobre les flors. 
  • Neteja: no és necessària i no utilitzis mai abrillantador de fulles. La pluja és la millor opció.
  • Canvi de test: s'ha de fer cada primavera en els exemplars adults per substituir la terra pobra de nutrients, però el canvi ha de ser a un test del mateix tamany o un número més si surten les arrels per sota, ja que floreixen millor en un espai limitat. 
  • Poda: es poden al febrer per limitar el seu tamany i estimular un desenvolupament més compacte. Talla els àpexs de creixement de manera que quedin només 5-7 cm de brot nou; es poden comptar els que hi ha sobre fusta vella. Elimina les tiges dèbils i massa llargues i redueix els altres brots a la primera fulla després de la tija principal. Fes talls nets per sobre d'una fulla o d'una gemma.
  • Propagació: és recomanable que ho faci un expert. Els esqueixos joves s'agafen a la primavera i s'arrelen a una temperatura de 21-24 ºC amb una humitat elevada.
  • Longevitat: en test, poden arribar als 5 anys ja que la planta es torna llenyosa i amb prou feines fa flors. A terra o en testos grossos i amb les cures adequades, poden arribar als 20-30 anys.
  • Dificultat de cultiu: és fàcil de cultivar en hivernacles però també els agrada l'ampit d'una finestra molt assolellada.

Com canviar el test

  • Si utilitzes el mateix test, neteja'l bé, afegeix una capa de drenatge al fons i una altra de compost ben humit.
  • La millor manera de treure la planta del test és passant la fulla d'un ganivet per tot el voltant. 
  • Treu-la subjectant-la amb fermesa amb una mà per la base i amb l'altra per la part superior. 
  • Posa la planta en una taula i retira el compost de les arrels amb un llapis o un bastonet sense fer-les malbé.
  • Si la planta és massa gran, posa-la en un test més gros o retalla amb unes tisores de podar ben netes i desinfectades les arrels més llargues.
  • Col·loca la planta al centre del test nou, amb una capa de compost a sota i omple els buits amb més terra nova. 
  • Prem i compacta la terra i deixa la planta a l'ombra i sense regar durant 2 dies per estimular el desenvolupament de les arrels en el nou compost. Recorda que aquest ha d'estar ja humit.

Problemes més comuns i remeis

  • Cotxinilla cotonosa 
    No creix: el test no té un bon drenatge o  la terra s'ha endurit. Canvia-la a un test amb un bon drenatge. 
  • No floreix: hi ha massa foscor, mala ventilació o massa reg. Posa-la en un lloc més assolellat i airejat. Si està molt xopa, deixa que s'assequi la terra.
  • Cauen les fulles: a l'hivern és normal perquè la planta descansa però de totes maneres posa-la en un lloc amb més temperatura. Si això li passa a l'estiu, és que hi ha massa foscor.
  • Les fulles i les flors s'assequen i cauen i només queden les bràctees: massa calor i sequedat.
  • Les fulles noves són petites: li cal adob.
  • Fulles grogues: massa humitat. Assegura't que el test té una bona capa de drenatge. Deixa que la terra de la planta s'assequi fins que es recuperi.
  • Taques toves i blanques sobre les fulles: està afectada pel fong míldiu. Té massa humitat i està en una estança mal ventilada.
  • Taques cotonoses blanques a les fulles: està afectada per la cotxinilla cotonosa. Neteja les fulles amb un cotó impregnat amb alcohol metílic si n'hi ha poques. Si la plaga està molt estesa, ruixa-la amb un insecticida específic.
  • Les fulles es tornen grogues i cauen, i tenen teranyines per sota: està afectada per l'aranya roja. Pots eliminar-la amb sabó potàssic o una barreja d'aigua i all triturat. Posa el líquid en un pulveritzador i ruixa la planta. 

dissabte, 27 d’abril del 2024

Eliminar el pèl de les mascotes

 

Per treure els pèls que els nostres animals de companyia com gats i gossos deixen pels sofàs o les cadires de casa nostra, tens diferents opcions: 

  • Posa't un guant de làtex o de nitril, mulla'l i passa'l pel sofà. Veuràs com s'emporta tot el pèl que hi ha a sobre. Repeteix-ho les vegades que calgui.
  • També pots fer un guant amb cinta adhesiva, embolicant-la a la teva mà. Recorda que la part que enganxa ha d'anar per fora. Passa'l pel sofà o la cadira i veuràs com s'endú tot el pèl. 

Les propietats de la camamilla

 
Les propietats medicinals de la camamilla 


  • Aquestes es concentren a les flors. És conegut el seu efecte beneficiós general sobre l'aparell digestiu i els conductes biliars. Les infusions de camamilla afavoreixen la digestió, ajuden a combatre els espasmes, la diarrea i el flat o flato, alleugen la pruïja anal, combaten els cucs intestinals i estimulen la gana.
  • A més, ajuda a fer baixar la febre i és un remei eficaç en casos de grip. Els banys de vapor destapen les fosses nasals i les gàrgares prevenen les infeccions de la boca i de la faringe.
  • També són importants els seus efectes terapèutics per facilitar la cicatrització de les ferides, alleujar les cremades solars i les inflamacions i les irritacions de qualsevol origen.
  • Les preparacions a base de flors de camamilla posseeixen una acció sedant i antiinflamatòria molt eficaç per combatre els mals de cap en general i els de caràcter premenstrual en concret.
  • Finalment, és important també l'ús de la camamilla en cosmètica, sobretot per a la cura de la pell sensible o per aclarir els cabells rossos.


Infusió per afavorir la digestió i alleujar el mal de cap

Afegeix 5 g de flors seques a 1/2 l d'aigua bullint. Deixa-ho reposar durant 10 minuts i cola-ho. Beu tres tasses al dia sense ensucrar.


Infusió per afavorir la cicatrització de ferides i llagues

Prepara una infusió amb 7 g de flors seques i 1/2 l d'aigua. Deixa-ho reposar uns 10 minuts i cola-ho. Suca una gasa o una tela de cotó amb aquest líquid i aplica-ho, abans que refredi, sobre la ferida o la llaga. Tapa-ho amb un drap sec i tingues-ho unes 2 hores.


Cataplasma per combatre els problemes intestinals de tipus inflamatori

Barreja farina de llinassa amb 1 cullerada rasa de flors seques. Aplica la cataplasma calenta sobre l'abdomen i deixa-ho actuar.


Bafs per descongestionar les fosses nasals i alleujar els símptomes del refredat

Fes una infusió de 5 g de flors seques en 1 l d'aigua, posa el cap sobre el recipient, cobreix tots dos amb una tovallola i inhala els vapors durant 5-10 minuts.


Infusió per a glopeigs bucals

Prepara una infusió amb 5 g de flors seques i 1/2 l d'aigua bullint. Deixa-ho reposar 10 minuts, cola-ho i deixa-ho refredar una mica. Fes gàrgares tres cops al dia.


Infusió per alleujar els ulls irritats

Fes bullir 250 ml d'aigua amb una cullerada de flors seques, deixa-ho reposar 15 minuts, cola-ho i suca una gasa o tela de cotó. Aplica-ho sobre els ulls i deixa-ho actuar 15 minuts, estirada damunt del llit o del sofà.


Oli per a massatges

Macera 30 g de flors seques en 1/2 l d'oli d'oliva durant 2 hores, cou-lo breument al bany maria, movent el recipient. Filtra-ho amb un colador de tela, recull el líquid en una ampolla o recipient de vidre fosc amb tancament hermètic i utilitza'l per fer massatges en casos de dolors musculars o reumàtics.


Loció per netejar el cutis

Afegeix 5 g de flors seques a 1/2 l  d'aigua bullint, deixa-ho reposar 10 minuts i filtra-ho. Suca-hi un cotó quan el líquid encara sigui calent i passa'l per la cara i el coll, preferentment a la nit. Després, nodreix la pell amb una crema adequada.


Bany de vapor de camamilla i romaní per netejar el cutis

Barreja 5 g de fulles de romaní amb 10 g de flors seques de camamilla, aboca la mescla en un cassó amb aigua bullint i tapa't amb una tovallola perquè els vapors netegin el rostre durant 3-4 minuts.


Infusió de camamilla per aclarir els cabells

Prepara una infusió concentrada amb 10-15 g de flors seques en 1/2 l d'aigua bullint i incorpora-la al xampú. Estén la mescla pel cuir cabellut i deixa-ho actuar uns 5 minuts. Tot seguit, renta't el cap com ho fas sempre.





Les propietats del llorer

 

Les propietats medicinals del llorer

  • El llorer té nombroses aplicacions terapèutiques i preventives. 
  • Amb les seves fulles es fabrica un excel·lent tònic per a l'estómac.
  • Té efectes antiespasmòdics, antisèptics, estimulants i que afavoreixen la menstruació.
  • Calma dolors reumàtics.
  • S'utilitza com a sedant.
  • L'oli de llorer s'aplica com analgèsic per al dolor de l'oïda.

Tisana de llorer d'efectes sedants

Prepara una infusió amb dues fulles de llorer triturades i una mica de camamilla. Cola-ho i endolceix-ho amb sucre o mel.


Oli de llorer per alleujar el dolor

Macera unes quantes baies seques en una tassa d'oli d'oliva durant 20 dies. Pica-les i passa el líquid per un colador de tela. Guarda-ho en un recipient de vidre i utilitza-ho com a liniment.


Brou de llorer contra els refredats

Fes una cocció de 10 fulles de llorer en 250 ml d'aigua, filtra-ho i pren-t'ho abans de ficar-te al llit.


Bafs de llorer contra la rinitis

Bull 3 fulles grans de llorer en 300 ml d'aigua i fes bafs amb el cap tapat amb una tovallola per descongestionar.


Banys sedants i tonificants 

Posa un grapat abundant de fulles de llorer a l'aigua del bany.



divendres, 26 d’abril del 2024

Les propietats de la mongeta

 

Les propietats medicinals de les mongetes

  • Les beines seques tenen efectes diurètics i s'han utilitzat contra la hidropesia i el reumatisme, també per combatre la diabetis. 
  • Estimulen la funció hepatobiliar, regulen el funcionament del cor i tenen propietats emol·lients, hipotensives, purgants i tòniques.
  • Són riques en vitamines A, B i C i també s'utilitzen per combatre els èczemes i les inflamacions cutànies.

Recepta per combatre la hidropesia, l'àcid úric i el reumatisme

Bull durant 3 minuts una cullerada de beines seques per cada tassa d'aigua. Multiplica-ho pel nombre de tasses que vulguis prendre. És recomanable prendre 2 tasses al dia un cop s'hagi refredat.


Infusió per afavorir la diüresi

Cou una cullerada de beines seques trossejades en 1/4 l d'aigua durant 5 minuts. Cola la infusió i pren-la amb els àpats.