Contra les plagues i les malalties de les plantes

Plantes antiinsectes

El llobí repel·la el pugó

• Hi ha plantes que foragiten les plagues com si fossin repel·lents naturals. La seva efectivitat potser no és del 100% però serveixen com a complement de les cures habituals. 
• Un jardí envoltat de plantes aromàtiques com la sàlvia, la ruda, el romaní o l'espígol, estarà més protegit. 
• Les flors de les caputxines desprenen una fragància que foragita a diversos insectes com el pugó. 
• El lligabosc, la didalera o el llobí (lupino en castellà), plantades prop dels rosers, actuen com a repel·lents de pugó. 
• Els clavells xinesos, els clavells de moro i els boixacs repel·len la mosca blanca. 
• L'alfàbrega és ideal per evitar que s'atansin els mosquits a casa nostra. 
• El cànem foragita la papallona de la col.
• La col, el nap i el rave repel·len els escarabats.
• Si cultives alhora pastanaga i ceba, aquesta darrera allunya la mosca de la pastanaga. 
• L'olor que desprenen l'estramoni, el saüc i l'escil·la foragita els talps, així que un bon mètode és clavar varetes de saüc al llarg del curs de les galeries d'una talpera o plantar-hi a prop bulbs d'escil·la. 

El cotoneaster atrau els ocells

Atraure els aliats del jardí

Moltes plantes tenen la facultat d'atraure insectes i animals que beneficien al jardí, controlant les plagues, ajudant a millorar-ne la terra, afavorint la floració, etc. Per exemple, fes una tanca vegetal amb aucuba japonica, berberis, cotoneaster o grèvol si vols que els ocells facin nius al teu jardí. O planta hebe (també anomenada verònica), helianthus, sedum o erigeron perquè pol·linitzin les papallones i les abelles. Tingues en compte les meravelloses propietats de l'aigua o, per exemple, d'una pila de troncs tallats per proporcionar refugi a diferents insectes. 

Testos sense paràsits

És efectiu clavar sis llumins, amb el cap cap avall, a la terra del test. El sofre acabarà amb els paràsits i no danyarà la planta.

El pugó

Per combatre el pugó  

Capoll de rosa amb pugó

Si alguna de les teves plantes té pugó, ratlla dues dents d'all amb una mica d'aigua i posa-la a bullir. Quan s'hagi refredat, polvoritza aquesta solució sobre la planta tots els dies durant una setmana i en veuràs els resultats.

També pots plantar al voltant de l'arbre afectat unes caputxines enfiladisses. Quedaran molt decoratives i foragitaran als pugons per sempre.

Una altra opció seria macerar ortigues: introdueix les herbes en un recipient de plàstic ple d'aigua de pluja i deixa-les reposar al sol fins que fermentin. Podràs utilitzar-ho quan el color sigui fosc i l'escuma hagi desaparegut.

També pots polvoritzar una mescla d'un litre d'aigua de pluja amb una cullerada de cafè. 

Un altre remei és una cocció de fulles seques d'absenta, bullint 100 g en un litre d'aigua i deixant-ho macerar 24 hores. En aquest cas, rega les plantes atacades amb la cocció diluïda en 10 vegades el seu volum d'aigua.

Pots provar amb una infusió molt carregada de camamilla i pulveritzar-la sobre la planta quan s'hagi refredat. Això sí, hauràs d'insistir a la terra i a les zones que hagin estat afectades.

Tens dos aliats que es nodreixen de pugó: les marietes i les formigues. Així doncs, si veus una planta plena de formigues és molt probable que estigui afectada per pugó.

Com es reprodueix el pugó

A part de la reproducció sexual, els pugons es poden multiplicar amb l'asexual partenogènesi, que consisteix en la propietat de molts éssers vius de posar ous, expandir fragments del seu cos o fer-se a trossos i crear nous individus sense la intervenció d'ambdòs sexes. Per què tornen a aparèixer a la temporada següent si els havies extingit? Doncs perquè pels voltants del jardí hi habiten plantes silvestres espontànies que són hostes perfectes del pugó, i allí hi passen els moments perillosos dels tractaments.

Contra el pugó llanós

Els símptomes més característics d'aquest insecte són fulles enrotllades, enganxoses i foradades, capolls que no s'obren i brots picotejats. Evita'l airejant el substrat i facilitant corrents d'aire. A més, fumiga amb una preparació a base de 2 cullerades d'escates de sabó i 2 d'alcohol en 1 litre d'aigua.

La cotxinilla

Les cotxinilles són insectes protegits per unes closques que s'instal·len a les fulles, les branques, els troncs i els fruits, produint melassa. Debiliten la planta o l'arbust i els mesos de major incidència són d'abril a juliol. Pots tractar-les amb un insecticida polivalent o amb un anticotxinilles. Tingues en compte que les marietes, el carabus auratus i les libèl·lules s'alimenten també d'aquests insectes. 

Líquid enganxifós al ficus benjamina

Ficus benjamina

Si veus que el teu ficus benjamina té un líquid enganxós, vol dir que està afectat per la cotxinilla. Tracta'l amb un producte específic contra aquesta plaga o bé barreja en un litre d'aigua una cullerada de rentaplats i 5 gotes de lleixiu. Realitza tres tractaments seguits amb un interval de 5 dies cada un, mullant-ho bé. 


Cotxinilla cotonosa

Aquest insecte produeix una secreció semblant al cotó, que provoca danys a l'absorbir la saba de la planta. Produeix deformacions, caigudes de les fulles i forats a les tiges. La melassa que segrega atrau a les formigues i al fong negreta. Tria un lloc fresc i lluminós per col·locar les plantes i evita els llocs secs o amb manca d'humitat ambiental. Aplica-hi alcohol rebaixat amb una esponja o un bastonet de cotó.

La cotxinilla acanalada (icerya purchasi)

Aquesta cotxinilla destaca pel seu tamany (1 cm) amb un escut vermell marró, sovint acanalat. Acostuma a afectar a la mimosa: pica el seu teixit i xucla la saba. Compta amb un enemic natural, l'insecte novius cardinalis, que pon els ous dins del sistema digestiu de la cotxinilla. Desapareix sense cap mena de tractament gràcies als depredadors naturals que té. 

Els cucs

El seu menjar preferit són els brots tendres de les plantes. La millor manera de combatre'ls és a darrera hora del dia, quan surten dels seus amagatalls a buscar l'aliment. Aireja el substrat perquè quedin al descobert i aplica-hi un antiinsectes del terra. També pots plantar tagetes: les seves arrels deixen anar unes substàncies que repel·len els cucs. Els caràbids, en concret el carabus auratus, s'alimenta d'aquests insectes

Carabus auratus

Cucs de terra      

Les erugues

Les libèl·lules són uns grans aliats a l'hora de combatre-les ja que s'alimenten d'elles. Si en veus pel teu jardí, no les foragitis. També es mengen la mosca de la col. 

L'aranya roja

Són diminutes aranyes grogues o vermelles que s'alimenten de la saba. Fan que les fulles es tornin marronoses i s'assequin. Apareixen als mesos d'estiu.
Pots intentar combatre aquests àcars, que s'allotgen formant grans colònies al revers de les fulles, amb fumigacions de ginesta, ortiga i cua de cavall. Si s'hi resisteixen, recorre a algun insecticida natural a base de piretre, rotenona o nim, insistint en la part inferior de les fulles. Com que els agrada la calor i la sequera, la millor manera de prevenir la seva aparició és mantenir la terra humida amb un bon encoixinat. Rega per aspersió les plantes que tolerin aquest sistema per mantenir la humitat necessària a nivell de les fulles.

 

Els trips

Evonymus japonicus afectat per trips

Si algunes de les teves plantes estan envaïdes pels trips, els insectes alats més petits que existeixen, dóna't pressa. Els danys es produeixen per larves i adults al picar i succionar el contingut cel·lular dels teixits. Es produeixen lesions blanquinoses en fulles i fruits, en forma de plaques platejades que es necrosen, podent afectar a totes les fulles, i provocar la mort de la planta. Per combatre'ls no hi ha res com l'oli d'estiu. Recorre a Aceite Mineral, de Compo, o també Oleotion Aceite Insecticida, de Flower, i mantingues la terra lliure de males herbes.

El fong oïdi  

Si a les teves plantes han sortit fulles que s'omplen d'una pols blanca i després cauen, estan atacades pel fong oïdi (Sphaeroteca), que recobreix les fulles amb el seu miceli en forma de pols cendrosa del qual en sorgeixen emissaris absorbents de la saba. Les fulles es dobleguen i s'assequen. Apareix amb més intensitat de maig a setembre. Si mantinguessis el massís a la gespa, hauries d'evitar la pluja dels aspersors sobre les fulles; tracta'l amb un fungicida contra l'oïdi o un fungicida polivalent. En pots trobar de moltes marques.

El rovell

Són taques allargades o arrodonides i escampades que es formen sobre les fulles i les tiges. Originen un polset de color vermell bru i/o grogós. Poden aparèixer tot l'any, amb més intensitat de març a setembre. No facis plantacions molt denses per afavorir la ventilació. Evita mullar les fulles i fumiga periòdicament amb una solució de sulfat de coure i calç en aigua, o sofre mullable. Elimina les espores amb oli mineral. També pots utilitzar un fungicida polivalent.